Una botiga d'aquest municipi tanca perquè "no m'agrada sentir-me forastera a casa meva"

Àfrica a Salt

Una resident a Salt

El líder de la ultra Plataforma x Catalunya, Josep Anglada, va penjar dilluns passat al seu Facebook una foto d'una botiga de Salt que, entre altres coses, deia que tancava perquè "no m'agrada sentir-me forastera a casa meva".

Però, com que no me'n refiava un pèl, me n'hi vaig anar l'endemà. Al número 226 del carrer Major, en efecte, hi ha la impremta Trobat. Fan -feien-: fotocòpies, disseny gràfic, cartells i invitacions per a batejos i comunions. A la porta d'entrada hi ha un foli enganxat amb cinta adhesiva: "M'estic traslladant a Sant Feliu de Guíxols. Perdoneu les molèsties".

I, a l'aparador, diversos cartells en manifestació silenciosa:

"M'agrada trobar gent que entengui 'lo' que diu. M'agrada trobar gent que s'integra al lloc on es guanya la vida. M'ha agradat tenir la botiga oberta sense por que em robin. M'agraden els meus veïns. M'agrada la gent i el poble de Salt".

"Salt -continua- és i serà sempre un gran poble perquè la gent de Salt és collonuda, però no m'agrada la política que ha convertit zones de Salt en un gueto, no m'agrada que els meus impostos serveixin per obres faraòniques, no m'agrada que només se'n recordin de mi quan haig de pagar o votar, no m'agrada sentir-me forastera a casa meva, no m'agrada que fomentin les grans superfícies, no m'agrada veure com el meu poble es va deteriorant."

La mestressa m'atén entre trasllat i trasllat. Vídua des de fa cinc anys, m'explica que quan va posar el negoci l'any 1987 hi havia quatre impremtes. Ara no en queda cap. Apple també ha fet també ara molt de mal al sector.

- Salt està ple d'immigració i ells tenen les seves pròpies botigues

Però parla sense embuts mentre, a l'altra banda, passen dues dones musulmanes tapades de cap a peus:

- Aquests s'integren? No cardem, però si no parlen ni català ni castellà.

Porta cua i ensenya una mica el melic. Costa molt de situar ideològicament la gent per la manera de vestir però jo la situaria entre Iniciativa i Esquerra, fins i tot més a l'esquerra. Té la pell blanca. Quan penques molt no tens temps d'anar a la platja. I els té ben posats, encara que no en tingui:

- Un dia em va entrar un amb un turbant i el vaig haver de fer fora, em mirava amb menyspreu perquè era dona. Li vaig dir: què t'has pensat?

El cert és que diu una veritat com una casa: "ningú no fa res per arreglar-ho".

- Ningú? Què vol dir ningú? El Govern de l'Estat? El de la Generalitat?

- Ningú. Uns i altres s'han anat passant la pilota.

Penso, en efecte, que el PP i el PSOE han fet poca cosa en deu anys. Amb Aznar va ser el boom de la construcció -el de la immigració- i amb Zapatero les regularitzacions massives. CiU està a veure-les venir. Amb algunes coses semblen d'Iniciativa.  Només cal sentir parlar l'Àngel Colom o el Ferran Falcó.

Hi ha la sensació que els nostres governants no és que no facin res, és que no saben què fer, que és pitjor. Les classes mitjanes d'aquest país -que són els que tallen al bacallà- n'estan fins al capdamunt. Al capdavall, Catalunya ha rebut més d'un milió de persones en deu anys.

En el baròmetre d'aquest mes de juny la immigració ha baixat a la cinquena posició en el rànking de preocupacions dels catalans però perquè els quatre primers són l"atur i precarietat laboral", el "funcionament de l'economia", la "insatisfacció amb la política", el "sistema de finançament de Catalunya" i les "Relacions Catalunya-Espanya". No m'estranya.

Per això Anglada passa el rasclet des dels seus primers 1.200 vots a Vic l'any 2003: 75.000 vots a les darreres eleccions al Parlament, 50.000 a les generals i 66.000 a les municipals amb 66 regidors.

- La Carme -el nom és fictici, com gairebé tots els altres- es muda a Sant Feliu de Guíxols perquè "a la costa encara trobo gent del país".

- O això o munto un khebab i a la meva edat no tinc ganes de canviar d'ofici. L'activitat econòmica s'ha desplaçat de l'interior a la costa. Al litoral hi ha més vida.

Abans de marxar -tragina paquets amunt i avall- goso preguntar-li: "vostè és de dretes o d'esquerres?".

- Jo sóc una 'empleada por cuenta propia' que es lleva a les quatre de la matinada per per poder tirar endavant el negoci.

"De racista no en tinc absolutament res -m'etziba per si se m'havia passat pel cap-: amb els negres del davant -una botiga que es diu Sammy- tinc una relació collonuda, però han fet un gueto, ens han anul·lat".

Parla també com a dona: "l'altre dia una mare m'explicava que la filla li va arribar de l'escola parlant en àrab, t'ho imagines?". "Per això els pares porten els fills a escoles fora de Salt o, si poden, a escoles privades".

Em recorda aquell llibre de l'Heribert Barrera, entrevistat per Enric Vila (2001), que va provocar tanta polseguera. L'expresident del Parlament deia llavors que "a la Bonanova" no hi ha conflictes. "Els problemes -afirmava- sorgeixen allà on hi ha contacte físic" (pàg 116). Tenia més raó que un sant.

Tanmateix, a Salt no s'hi viu malament. Sobretot si vas a dinar a can Serrallonga. Tenen TV3 i pistoles d'avantcàrrega d'imitació penjades a les parets en honor al famós bandoler del segle XVII.

De primer pots triar amanida, macarrons, fideuà, tallarines, i patates estofades. De segon: conill, ventresca, xurrasco, llom, entrecot, bistec de vedella, galtes de porc o fins i tot bistec de cavall. I de postres pastís de maduixa, crema de llimona o flam de la casa. Tot plegat per deu euros.

Pel Serragllona hi han passat des de Joel Joan a Joan Laporta -quan estava a dalt de tot, no ara que va de baixa- o el diputat de Solidaritat Toni Strubell i un munt d'actors de TV3.

A més tenen vinagre de Mòdena i diaris. Hi haurà un temps en què la gent només llegirà diaris al bar o per Internet. Així pots dinar en companyia de Manuel Cuyàs que, el dia dels fets, explica l'èxit d'un arquitecte que ha sabut trobar un nínxol de mercat.

L'ànima del Serrallonga m'ho explica tot amb tots els ets i uts:

- Hi ha dos Salts: el barri vell i el 'quadrat màgic' em diu mentre dibuixa en un tovalló de paper -com el primer contracte que van signar amb Messi- la zona calenta de Salt: els carrers Àngel Guimerà i Torras i Bages.

Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Salt és un dels municipis amb més immigració de Catalunya: de 30.000 habitants gairebé 13.000 són estrangers -més d'un 42%-. N'hi ha d'altres amb més nouvinguts -com Guissona: quasi un 50%- però a  la capital de la Segarra hi ha feina gràcies a la Cooperativa  i aquí no.

A més, a l'hora de parlar d'immigració, les estadístiques sempre fan curt: els immigrants sense papers no hi surten mai precisament perquè són sense papers. I, a Salt, la immigració es concentra sobretot en un barri on segur que supera les dades oficials.

- És un altre món -continua-: Aquí no hi ha ningú al carrer, allà tothom és al carrer.

- És una indirecta sobre els ajuts socials?, salta de seguida el periodista a la recerca d'un titular fàcil.

- "Jo no sé si és correcte o no, però és tot això del pirmi. D'alguna cosa han de viure, pobres".

Per entrar a l'altre món cal travessar un túnel decorat -arran d'una de les múltiples campanyes de civisme de l'ajuntament-, amb murals de la Mare Teresa de Calcuta, de Nelson Mandela, del Mahatma Gandhi o de Pau Casals. Pau Casals que no hi falti.

Certament hi ha dos Salts: el barri vell i el sector centre. El carrer Major els separa de dalt a baix com si fos un invisible Mur de Berlín. El primer està ple de cases de dues plantes -i estelades en algun balcó- amb carrers endreçats dignes d'un llibre de Pla: el carrer Llarg Fidel Aguilar,  Tramuntana o el Passeig Verdaguer.

Fins i tot hi ha un col·legi de les Dominiques o un teatre on es representa el Shakespeare d'Àlex Rigola. També una plaça amb una estàtua bastida el 1997, una Cúpula invertida del Pep Admetlla, de quan érem rics i podíem permetre'ns el luxe de decorar els nostres carrers amb obres d'art.

A Salt, d'altra banda, hi ha un hostal autèntic de dos estrelles fundat el 1908 -herència de quan la gent encara viatjava en tartana- i la barberia de cal Gich on et pots fer tallar el cabell en cadires com les d'abans. Per deu euros amb rentat de cop inclòs. Després, pel centre, descobriré el local de la competència.

Però si t'endinses pel túnel de la plaça de Guifré el Pelós entres certament en un altre món. Blocs de pisos on la immigració subsahariana o magrebina ha desplaçat l'antiga immigració andalusa que va arribar als anys 60 o 70 per treballar a la Coma Cros, als Frigorífics del Ter o a la Gasol, una tèxtil que com gairebé totes les tèxtils d'aquest país, se'n va anar en orris.

Després de travessar-lo, la primera botiga que trobo a mà esquerra és una òptica. Entro tot advertint que no sóc un client perquè, amb la crisi, les botigues tenen pocs clients i no vull donar falses esperances. Encara pitjor: sóc un periodista.

- No podem tenir marques, te les roben -explica la dependenta-: res de Rayban, Carrera o Dolce and Gabbana. "Si te descuidas, vuelan", afegeix el seu company. És colombià. A Colòmbia un òptic és un "optometrista" i és carrera universitària: cinc anys, no com aquí que només en són tres.

Va arribar -amb la seva dona, també "optometrista"- el 2009 amb una oferta de treball en origen. "Tardé dos años en hacer los papeles", explica. "En esa época había mucha demanda en España, todas las grandes cadenas vinieron a Colombia a buscar gente: aquí los ópticos debían estar en el tocho, ganando pasta", afegeix.

Enfilo el carrer fins al Parc de la Massana perquè m'havien dit que, a les vuit de la tarda, "fa por: tot són negres. Sembla l'Àfrica; quan jo hi passo no hi ha ningú que sigui blanc". Però és d'hora i, amb la calor, encara hi ha poca gent tot  i que, en efecte, la majoria són de raça negra. El Salt de dia no té res a veure amb el Salt de nit i jo he vingut massa d'hora.

Salt, de fet, està enganxat a Girona. És una prolongació de la ciutat -ara s'emprenyaran els saltencs- en direcció a l'AP-7. El 1983 va recuperar la independència. Un dia m'explicava una consellera de la Generalitat, gironina per donar alguna pista, que va ser una jugada mestra dels socialistes.

No sé si creure-me-la, però Girona té molt bona fama i Salt no malgrat que, de fet, només els separa un carrer: la Travessia de Santa Eugènia. Els d'una vorera són saltencs; els de l'altra, gironins.

Al Bar Restaurant 'El pequeño Africano' ofereixen menús a cinc euros, tots amb xai, res de porc: "Plátano frito con cordero a la plancha", "arroz con salsa de cacahuete y cordero o pollo", "patatas fritas con cordero a la plancha". Però res de botifarres o llom.

Val a dir que la meva percepció de Salt hagués estat diferent si no hagués conegut el Suleiman -en aquest cas el nom és autèntic-, 27 anys, casat, un fill, vesteix gel·laba i parla un català impecable.

Ell i uns companys estaven petant la xerrada a l'entrada del bar Al-Madina i m'atreveixo a fer la pregunta: "com es viu a Salt?".

- "Només falta feina, com a qualsevol lloc que no hi hagi feina".

- La gent de l'altra banda es queixa de la immigració.

- La gent es queixa per tot. Suli, com li diuen els amics, diu que "a l'Hospitalet és pitjor, allà hi ha bandes llatines". Però també es mostra franc i admet que, a Salt, "la majoria de delinqüents són gent de fora".

- Hi ha baralles a la nit?

- Si la gent es baralla és perquè va borratxa i els musulmans no bevem.

Malgrat la vestimenta, tinc la sensació que Suli no és un musulmà al peu de la lletra encara que no fumi ni begui ni mengi porc. Si jo fos Artur Mas el fitxaria d'assessor en matèria d'immigració perquè si algú ens pot explicar com podem integrar els més de 270.000 marroquins que viuen a Catalunya és ell. Els altres dos són la Najat El Hachmi -a la qual només conec com a lector- i a l'Hichem Nasr Yacub, un vendrellenc d'origen tunisià que he conegut al Twitter.

- Hi ha gent que ha vingut directament de la selva, continua sobre els subsaharians. Però se m'escapa de preguntar-li -tenia el cotxe en zona blava i ja m'imaginava la multa- sobre la convivència entre les dues comunitats.

De mica en mica ens agafem confiança. Dóna gust poder fer preguntes sobre l'Islam.

- A Occident, la imatge de l'Islam no és bona.

- Què és el que surt per la tele? Atemptats, homes amb barba i metralletes a les mans, però l'Islam no és això.

- I l'imam de Terrassa?

- Està manipulat per la premsa, em contesta mentre engalto la resposta. Aquest cop, callo.

- L'Alcorà et diu que, en efecte, pots pegar la dona però amb una vareta que és la que, en l'antiguitat, es feia servir com a raspall de dents. Com si renyessis un nen, no que t'apuntis a un gimnàs de Kickboxing. A més, l'Islam va ser la primera religió a defensar els drets de les dones i dels animals . Fins i tot existeix el divorci.

- Però la dona queda marcada?

- És difícil que es torni a casar, als musulmans ens agraden verges. A més, amb 25 o 26 anys ja la trobem gran.

- Ara et faré una pregunta racista: els musulmans se senten superiors? Vosaltres no fumeu, no beveu, no folleu, què deveu pensar de nosaltres?

- No.

- Però què fa un musulmà quan veu un bon escot, uns shorts, un melic al descobert o un anunci de roba interior?

- No hauria de mirar.

- Però mira?

- ...

En matèria de relacions sexuals la distància entre Orient i Occident és immensa. En la seva opinió "l'amor es fa cada dia" i m'explica que, a l'hora de buscar xicota, comences demanant referències a amics i familiars. "El casament es fa amb un noi al qual no li has fet ni un petó".

El Suli, tanmateix, és saviesa pura, saviesa de carrer. Em diu una cosa que no sé si és una frase pròpia o un refrany musulmà però és una veritat com una casa que es pot aplicar tant a Bankia com a la borsa:"Si llences una pedra cap amunt, tard o d'hora baixarà". De fet, és la versió islàmica del nostre "tot el que puja, baixa".

Aprofito per preguntar detalls de vida quotidiana: "Per què no us agraden els gossos?

- Per dues raons: en primer lloc perquè al Marroc són gairebé salvatges i fan por. Però també perquè creiem que tenen molts microbis a la boca. Si vas a la mesquita i toques abans un gos, especialment la zona de la boca, t'has de rentar. L'Alcorà diu que la boca d'un gos és plena de gèrmens.

Però tornem a la immigració i aquí també l'encerta: "a nosaltres ens han portat els espanyols".

"Què hauria fet Espanya sense els immigrants? Res". "Si n'hi ha és perquè hi ha feines que no volien fer-les ells ", afegeix. Fins i tot fica el dit a l'ull: "quan tenien un pis fastigós i el venien per 21 milions de pessetes, això si que els hi agradava". "I mira que, de vegades, queia a trossos".

La conversa esdevé multiconversa. S'hi h'hi han afegit alguns amics tot i que cap no parla un català com ell. Surt el tema de la darrera iniciativa de l'Ajuntament: un bitllet d'avió i 150 euros per a cada immigrant que decideixi marxar. He vist cartells penjats a l'aparador d'algunes botigues escrits en castellà, anglès, francès i àrab. Res de català, la qual cosa mostra també el nivell de coneixement de la llengua catalana en alguns col·lectius.

La reunió va ser dijous passat a la Casa de Cultura Les Bernardes. Haig de preguntar a l'Ajuntament si s'hi va apuntar algú. Un d'ells confessa -en un castellà perfecte- que va anar a la trobada: "Me partí de risa. Llevas aquí toda la vida y te dan 150 euros".

"Si tienes el pasaporte caducado te lo arreglan y todo, pero sabes qué te digo: que se hinquen el dedo por el culo". Per a ell, la solució és més fàcil: "si tienen dinero que inviertan en los jóvenes", però sobretot "lo que tienen que hacer es chorrar menos dinero los políticos".

El Suli hi diu la seva: "no ens deixen integrar". "Què és la integració? beure vi? menjar porc? Saps que és la integració? Quan ets un morojuan"

- Un morojuan?

- Sí, ets a la feina, un company t'ofereix un tros del seu entrepà de pernil o de xoriço i tu te'l menges. Llavors ets un morojuan. En canvi, si ho rebutges et diuen 'véte a tomar por culo' perquè no ho entenen.

- Tinc 27 anys, no he menjat mai porc. Em trobo bé, perquè n'haig de menjar? protesta.

- Tu vas a la mesquita?

- Quan puc. En teoria has d'anar-hi cinc cops al dia.

- I si treballes?

- No és obligatori. Però t'has de rentar si abans has pixat, cagat, has suat has tingut sexe o fins i tot t'has tirat un pet.

- A casa?

- A casa o a la mesquita.

La xerrada amb el Suli només em deixa preocupat -penso en Pilar Rahola, que diu el mateix- quan afirma que "l'Islam moderat no existeix". "Si ets un musulmà com Déu mana has de fer cas a Déu".

Em posa un exemple gràfic: "L'islam radical i el moderat és com el Madrid i el Barça, als dos els agrada el futbol". Ell no agafaria mai una arma però "a Palestina les dones tenen dotze criatures, però als vint anys només arriben tres o quatre, la resta els han mort o les malalties o els israelians: com vols que siguin moderats?".

També em confirma una percepció que tinc: l'opinió sobre la immigració ha canviat a tota Europa. "Fins i tot Holanda ara és diferent". "Jo hi tinc familiars, hi he anat: llavors anaves amb holandesos pel carrer, ara no".

Mentre estem parlant un motorista passa impunement per la vorera i una àvia s'empipa. Amb el bastó fa la intenció de donar un cop a la nostra colla, com si la culpa fos nostra. "La madre que los parió", renega. Però el motorista -amb casc integral- pot ser qualsevol cosa. Finalment m'acomiado, acostumat a complir les lleis, m'imagino que la grua ja se m'ha endut el cotxe.

Abans de marxar del sector centre, entre el bar Al-Madina i les Carns M. Maruny, ara una carnisseria halal, una mica d'esperança: sento una nena, de raça nega, renyant en català un altre nen, més petit, també de raça negra.

- Perdona, li has parlat en català? li pregunto

- Sí, què passa: jo sóc catalana, em respon emprenyada.

M'explica que ella és de Sierra Leona i el nen del Senegal. A Sierra Leone parlant anglès -i una vintena de llengües més com el mendé i el temné- mentre que al Senegal el francès -a més del wolof, el serer i el fulani-: entre ells s'entenen en català. Una victòria pòstuma d'Espriu, penso. Me'n vaig abans no em prenguin per un pederasta.

Però, en travessar el túnel, tornes a tocar de peus a terra. Te n'adones que les dues comunitats són impermeables. El Jordi, de 21 anys, és independentista. Durant molt de temps va tenir la senyera penjada al balcó -fins que se li va endur una ventada- i ho celebra amb una traca quan perd 'la Roja'. De moment, en aquesta Eurocopa, no ha tingut cap ocasió.

- D'aquí cap allà passo d'anar-hi: tot el que tinc a Salt ho tinc al barri vell, no se m'hi ha perdut res.

Pensa, com molta gent, que viuen del 'cuento': "un dia al khebab, quan estava en atur, coincidia amb un noi magrebí: em va dir que per 200 euros m'aconseguia una ajuda, que el seu pare feia mesos que estava al Marroc i que la continuava cobrant. Al final li vaig dir que no m'emprenyés més.
Uns oncles seus s'han quedat al carrer del Doctor Ferran, envoltats de nouvinguts, i "allà la convivència és impossible: no paguen comunitat, s'espatlla l'ascensor i ningú no l'arregla. Ningú no neteja l'escala i el llum l'acaben tallant".

- Pregunta als botiguers: estan cremadíssims.

- Ja ho he fet, responc i penso en els dos dependents de l'òptica. M'he ficat també a la Pastisseria Armengol -un dia va sortir en un reportatge de TV3 arran dels darrers aldarulls a Salt- però hi havia una sola dependenta. No m'ha pogut atendre...

- A les deu el barri canvia radicalment:  a la meva germana la van magrejar de dalt a baix uns 'morenos' de 14 anys. Va arribar a casa plorant i ara té un judici per tocaments. I ara està més tranquil, però al solar d'aquí al costat l'altre dia van entrar a robar.

Me'n vaig sense haver pogut parlar amb l'alcalde, Jaume Torramadé, perquè no vaig demanar hora. Ni, el que em dol més, amb el cap de la comissaria dels Mossos, perquè no vaig demanar permís al Departament d'Interior. Aquest sí que en deu saber un niu de les activitats nocturnes a Salt, la nuit.

Gràcies a tots els que, dimarts passat, van accedir a parlar amb mi. I amb un prec per al Síndic de Greuges ara que hem descobert que viatja tant -i tan ben acompanyat-: no cal anar a l'estranger, n'hi ha prou per donar un tomb per Salt per veure món.

Encara podem entendre'ns?/ Un reportatge de Xavier Rius

La impremta Trobat

22 Comentaris

Publicitat
#13 AliBay, Cornellà, 02/07/2012 - 11:00

Jo fa 49 anys que em sento foraster a casa meva. Convisc amb un 90% d'immigrants i encara no m'he mort. I això que els escanyols són immigrants de la pitjor raça perquè els costa molt integrar-se i molts encara ni parlen català, cosa que no passa amb els nouvinguts d'altres territoris.

#12 Gombau, Tortosa, 01/07/2012 - 19:35

Aquests musulmans intel·ligents que ens coneixen bé són molt perillosos. S'aprofiten de la ignorància de la gent sobre l'Islam i dels nostres tics polítics per fer-ne una propaganda descarada i mentidera, amb una habilitat manipuladora impressionant. Molts exemples en tot el reportatge.

#11 Rafel, Barcelona, 01/07/2012 - 12:59

Si això de tenir un tros d'Àfrica incrustrat dins Catalunya és molt pràctic! Oblidin les agències de viatge! Visquin un autèntic viatge al Magreb o senti's com Katherine Hepburn i la reina de Africa només pagant-se una ruta turística per Salt! jajaja. Però si ERC-SI-PSC-CIU-ICV-C'S-PP els encanta.

#10 Gerard, Barna, 01/07/2012 - 08:26

Pel q fa als "xanxullos" amb les jaudes públiques podríem posar milers d'exemples autòctons. La lema de l'epoca daurada: "Curro un poco y luego 6 meses de paro", i ho dic en cast. pq la majoria t'ho deien en aquesta llengua. Qui en parlava? Ara bé, això no vol dir q tots els esp siguin barruts.

#10.1 Gerard, Barna, 02/07/2012 - 06:08

Dubto que X. Rius en persona s'hagi atrevit a fer aquesta escavetxina amb els meus missatges denunciant la reiteració de prejudicis del reportatge. Em sembla que algun redactor s'ha passat de papista. A veure si sou a temps de salvar la llibertat d'expressió. No he insultat a ningú.

#7 Bernat, BCN, 30/06/2012 - 22:28

No us queixeu, que aquesta gent ens ha de pagar les nostres pensions el dia de demà amb el seu treball constant i la seva laboriositat i preparació.

#7.1 jd54, Terrassa, 01/07/2012 - 19:27

ja,ja,ja,ja,ja,ja,( la risa ès amb català)
ara parlarè amb castellà per que soc bilingue
Por desgracia a esta señora no la puedo invitar a abrir un negocio en Terrassa por que estamos igual que en Salt