Societat · 29 de Febrer de 2016. 21:41h.

La República de la Barceloneta

Crònica del barri "abans de l'arribada de l'especulació immobiliària"

La República de la Barceloneta

Arturo San Agustín, amb l'exalcalde Jordi Hereu

El periodista i escriptor Arturo San Agustín ha presentat aquest vespre les seves memòries de joventut sobre la Barceloneta - "Al meu barri no hi havia xivatos" (Comanegra) - "abans de l'arribada de la globalització, de la deslocalització i de l'especulació immobiliària". L'acte ha comptat amb la presència de la regidora del districte, Gala Pin; i de l'exalcalde de Barcelona, Jordi Hereu, entre altres personalitats.

San Agustín, que s'ha definit com "anarco-conservador", ha afirmat que en la seva infància la Barceloneta era una "República independendent" i que els "barris són per a ser viscuts, habitats o consumits". Durant més de quinze anys a El Periódico -amb una entrevista diària i després amb un article -i ara escriu a La Vanguardia.

El periodista Rafael Nadal, que ha fet la presentació, ha manifestat per la seva part que el llibre, de 210 pàgines, és "literatura en estat pur" i que l'autor és actualment "el millor escriptor català en llengua castellana". En la seva opinió, es caracteritza "per la seva altíssima capacitat d’observar i la seva extraordinària capacitat de narrar".

El llibre és una crònica de quan "sis o set persones" vivien a els 'quarts de casa' amb prou feines 28 metres quadrats, la fàbrica de gas de l'Arenal presidia la zona i, en un extrem, hi havia també el barri de barraques del Somorrostro .

San Agustín descriu el "tràfec de braguetes" al cinema de barri o uns personatges entre els quals hi ha "contrabandistes honrats" com aquell que, en ple mes d'agost, va sortir amb un abric de visó i quan va ser interpel·lat per la 'autoritat va dir que "a mi tant me fa que es agost. Jo tinc fred i per tant tinc tot el dret del món a abrigar com jo vulgui ".

L'autor, amb la seva dona i altres lectors

6 Comentaris

#5 Tibidabo, Barna, 01/03/2016 - 21:59

La nostalgia es traicionera, pero el barrio no era muy habitable, el somorrostro, las infraviviendas, pescadores,tascas y otras cosas entrañables, pero como en el barrio chino, todo el que ha podido ha salido pitando.

#4 Joanot, Vila Itaca del Bages, 01/03/2016 - 13:18

¡Qué tiempos aquellos! Las esposas de los estibadores manifestándose con abrigos de visón por las condiciones laborales de sus maridos, contrabando, coches robados abandonados, cuartos de casa sin luz ni agua corriente, yonkis metiéndose en cada esquina...¡Qué nostalgia!

#3 Casper, Bcn, 01/03/2016 - 10:15

Qué tiempos aquellos disfrutando de los días soleados en la Barceloneta, en la oficina de un amigo, centro de reunión de estibadores, gente sin oficio y vividores. Aquello era no darle ni un palo al aire. Sexo, copas y rock'n roll y pendientes de las titis pijas de Barcelona en busca de emociones.

#2 Maria Garcia, Más de lo mismo , 01/03/2016 - 08:28

Eran otros tiempos pero La Barceloneta, por suerte aún sigue siendo un barrio!
Tienen suerte!
Los vecinos tienen personalidad y criterio no es lo q era pero todavía queda algo de lo q fue.
Tengo amistades en el barrio d toda la vida.
Felicidades por ser como son a pesar de las Galas Pin de turno

#1 Pluja., Ciudadana del mundo, 29/02/2016 - 22:37

Pobre España. Esta muchisimo peor ahora que cuando los reinos de taifas. La podredumbre del secesionismo ha cancerado nuestra sociedad. Esto ya no tiene cura

#1.1 Casper, Bcn, 01/03/2016 - 10:18

El Nacionalismo ha hecho de Barcelona una ciudad provinciana y carente de personalidad, afincada en un pasado que huele a podrido y con un futuro basado en una idea del turismo de masas y de meados, trileros y carteristas por Las Ramblas.