L'exvicepresident del Tribunal Constitucional, Ramón Rodríguez Arribas, ha manifestat que, segons estableix la Constitució, xiular el Rei "és un delicte" i ha recordat que el Codi Penal estableix "la pena de presó de 6 mesos a 2 anys si la calúmnia o injúria fossin greus, i amb multa de 6 a 12 mesos si no ho són".
Rodríguez Arribas, en un article al diari ABC, exposa que "a Espanya la nostra Constitució de 1978, en el seu art. 56.1 declara: 'El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència' i més endavant es diu que 'assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals'".
"El Rei, doncs, representa Espanya, i faltar-li el respecte xiulant-lo, fent gestos obscens (com hem vist a la televisió en anteriors ocasions) i vociferant insults irreproduïbles és, senzillament, un delicte i no una simple falta d'educació com amb benevolent intenció de treure-li importància es qualifica de vegades amb tebior", manifesta.
L'exvicepresident del TV recorda que "el Codi Penal vigent el tipifica en el seu art. 490.3 dient: 'El que calumniés o injuriés al Rei... en l'exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d'aquestes, serà castigat amb la pena de presó de 6 mesos a 2 anys si la calúmnia o injúria fossin greus, i amb multa de 6 a 12 mesos si no ho són'; cap dubte raonable pot cabre que les injúries descrites són greus i que quan El Rei presideix el partit de futbol final d'una competició que porta El seu nom i el trofeu va a lliurar al vencedor quan acabi la trobada, el cap de l'Estat està -encara que es tracti d'un acte festiu- en l'exercici de les seves funcions".
"Potser -exposa- es em diria que en ser molts els autors d'aquests fets delictius és molt difícil castigar-los, produint-se una injustícia si es persegueix a uns quants identificats i els altres queden impunes, emparats en el seu covard amagatall en la massa"; però considera que "aquest criteri resulta inadmissible perquè amb ell no es podria imposar cap multa als infractors de trànsit perquè, malauradament, solen ser més els que no són sorpresos pels agents cometent alguna irregularitat".
Finalment, indica que "en una acció col·lectiva la responsabilitat principal està en els que dirigeixen, organitzen, promouen o faciliten aquests delictes i la seva investigació i persecució és una obligació de totes les autoritats, perquè aquests, veritables dirigents d'una acció delictiva, són a els que sol qualificar-se com 'autors intel·lectuals'".
