Publicitat
Societat · 11 de Setembre de 2020. 17:27h.

A la recerca de la batalla de Terol

L'anomenat 'Stalingrad espanyol' es mereix un meseu

A la recerca de la batalla de Terol

L'altre dia, durant una visita a la ciutat, vaig estar buscant vestigis de la batalla de Terol. Més coneguda com l'Stalingrad espanyol. No els vaig poder trobar.

A primera hora del matí, aprofitant la meva carrera matutina, vaig veure un cartell indicatiu. Crec que per la carretera de València.

Després de diversos quilòmetres que se'm van fer eterns vaig desistir. L'edat no perdona. Mollt lluny queden la Matagalls i fins i tot alguna marató.

Em va perjudicar, sens dubte, el fet que tampoc indicaven la distància. Vaig trobar un parell de ciclistes, però em van servir de poc. Un, que anava amb auriculars, va pensar que li retreia que anés sense mascareta. L'altre no en tenia ni idea.

A final, la recepcionista de l'hotel Torico Plaza, molt amablement em va indicar que les restes més pròximes són al costat d'una benzinera, al costat de la presó. Sembla que són els més a la vora del casc urbà. Va ser una decepció. El suposat aparcament era un camp de matolls. 

matojos.jpg

A l'indret hi havia un niu de metralladores o un lloc d'observació, no sabria dir-los-hi. Tampoc hi havia cap cartell. S'accedia per un camí de cabres no apte per a discapacitats.

restos.jpg

 

No lluny d'allà hi havia els terrenys destinats al futur museu de la batalla de Terol. Però sospito que pel descolorit de la pancarta la iniciativa no ha passat de la categoria de projecte. No sé si per desavinences polítiques. De moment, duen un retard de dos anys.

67099-cartel.jpg

 

Si volen un humil consell: no desaprofitin l'oportunitat. No es tracta de remoure el passat -Terol va ser destruïda en un 80% - ni de passar comptes.

Però Normandia viu avui del turisme -sobretot el nord-americà- més que de les vaques i la mantega. Milers de persones es desplacen cada any -o es desplaçaven abans de el temps de la covid- per visitar búnquers i cementiris militars. Molts per honrar els morts perquè hi tenen algun familiar enterrat.

67655-creus.jpg

 

És cert que Terol no és Normandia. Terol va ser bàsicament una batalla entre espanyols encara que van participar-hi també les Brigades Internacionals. I està allunyat dels circuits turístics.

Però no endebades, va ser una de les batalles més cruentes de la Guerra Civil -la única capital de províncies recuperada pel bàndol republicà encara que efímerament- i lliurada en condicions infrahumanes: a més de 20 graus sota zero.

Si saben fer-ho bé -explotar la batalla com a atracció històrica- beneficiarà a la ciutat. Al cap i a la fi per Terol van passar des d'Ernest Hemingway -llavors un jove corresponsal nord-americà- o Kim Philby, condecorat per Franco i que amb els anys es convertiria en l'espia soviètic més important a la Gran Bretanya.

No lluny de Terol tenen els exemples concrets de Gandesa o Corbera, a les Terres de l'Ebre. Tots dos van ser escenaris d'una altra cruenta batalla: la de l'Ebre. A la primera hi un museu amb armament i record dels dos bàndols. A la segona han deixat l'antic nucli urbà com el va deixar. També hi atreu molt de turistes. / Un reportatge de Xavier Rius.

gand.jpgmetrall.jpg

Publicitat
Publicitat

9 Comentaris

Publicitat
#8 Onofre de Dip, Barcelona, 14/09/2020 - 15:38

Si alguien quiere informarse con mucha brevedad, pero con rigor, de lo que fue la batalla de Teruel, le recomiendo el número que le dedicó la revista "Desperta Ferro".

https://www.despertaferro-ediciones.com/revistas/numero/desperta-ferro-contemporanea-n-23-batalla-de-teruel/

#7 Onofre de Dip, Barcelona, 14/09/2020 - 15:27

Acabada la guerra, se impuso en muchas familias la consigna de no hablar de aquello. Pasar página era imposible, de modo que se optó por callar, cada uno con sus razones. En cierto sentido, esta actitud puede explicar la pasividad de nuestras administraciones a la hora de conservar el patrimonio relativo a aquel conflicto.

#6 pepe, andorra, 14/09/2020 - 11:26

nadie quiere recordar una guerra, mi abuelo jamas me explico nada de la guerra, y nadie q lo haya pasado mal lo quiere rememorar, por eso en teruel nadie quiere acordarse del sufrimiento q les toco vivir por culpa de terceros a los q ellos no conocian. Y lo siento, pero no creo q sea digno recordar q nos matamos entre nosotros aunque lo diga Rius

#6.1 Onofre de Dip, Barcelona, 14/09/2020 - 15:34

En los EE.UU, Pepe, todos los campos de batalla de la Guerra de Secesión tienen categoría de parque nacional. Y no es aquel conflicto una herida cerrada del todo en la sociedad norteamericana, como la polémica de las estatuas de líderes sudistas de este verano ha demostrado. Así que pienso que sería bueno recuperar la memoria de Teruel.

#5 pepe, andorra, 14/09/2020 - 11:23

no se puede comparar normandia con teruel, las guerras civiles no les gusta recordarlas a nadie, por eso se olvida en teruel lo q paso, lo q mas me fastidia es q voy copiando los comentarios en word para ver si cuando son censurados se lo mereden y de verdad q con la censura de este de aqui es q flipo en colores. Caray con el amigo de su jefe.

#4 Kokolisso, kokaland, 13/09/2020 - 17:16

Te recomiendo
http://www.losmonegros.com/sitios/guerracivil/principal.html