Amnistia Internacional, en el Dia Mundial de Presa de Consciència de l'Abús i Maltractament en la Vellesa, recorda que les persones grans que viuen en residències han estat "les víctimes més vulnerables de la covid-19".
"Les residències s'han convertit en el trist exemple del que és una mala gestió i falta de resposta de les autoritats, les conseqüències les han patit milers de persones grans, que han estat tractades com a ciutadanes de segona. Moltes han mort i han vist greument vulnerats els seus drets humans", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.
Amnistia reclama "investigacions independents que avaluïn el grau en què les Comunitats Autònomes i l'Estat van complir amb les seves obligacions de garantir la qualitat de l'atenció a les residències i els drets de les persones grans durant la pandèmia".
L'organització presenta una guia amb set recomanacions que s'han de tenir en compte per part de les autoritats i òrgans competents a l'hora d'adoptar canvis legals que es tradueixin en canvis reals que millorin la vida de les persones grans en residències.
1. Assegurar que les decisions mèdiques es basaran sempre i únicament en avaluacions clíniques individualitzades, de necessitat, criteris ètics i sobre la millor evidència científica disponible i que les instruccions i criteris per decidir la derivació de persones majors de residències a centres hospitalaris en cap cas inclouran criteris discriminatoris en l'accés a l'atenció sanitària en el futur.
2. Disposar d'un sistema d'inspeccions de residències que inclogui: Transparència: publicació periòdica de dades sobre el nombre de visites i els resultats de les mateixes. Visites regulars als centres residencials sense avís previ, i comptant amb indicadors d'inspecció que asseguren una vigilància eficaç de l'acompliment dels requisits normatius. Sistema de denúncies que garanteixi anonimat.
3. Garantir el contacte regular entre residents i famílies, en línia amb els acords de consell Interterritorial de desembre de 2020. S'ha de complir amb el règim de visites i eliminar la discrecionalitat en la seva aplicació en algunes residències.
4. Desenvolupar un procediment unificat per recollir i proporcionar dades sobre les persones grans en residències amb una anàlisi de gènere, edat i discapacitat dels mateixos. Aquestes dades han de ser utilitzades per desenvolupar les polítiques públiques adequades per a la gestió de la pandèmia, garantint els drets de les persones grans, inclòs el dret humà a la salut. Les dades han de ser homogenis i estandarditzats.
5. Tenir criteris i mecanismes per adequar les plantilles de personal de residències a les necessitats reals d'atenció de les persones residents i assegurar formació obligatòria i especialitzada en l'aplicació de protocols, utilització dels EPI, entre d'altres, especialment al personal de cures directes.
6. Incrementar els recursos, i assegurar la seva suficiència tenint en compte una avaluació real de les necessitats de la població i la seva previsió d'evolució.
7. Involucrar les persones grans i els seus familiars en decisions que els afecten relacionades amb el model residencial i fer partícip a la societat civil que treballa amb la gent gran i les representen.
