Antoni Zabalza (Linyola, Pla d’Urgell, 1946) és un acadèmic que es va afiliar al Partit Socialista durant els convulsos anys setanta i ha acabat fent carrera al món de l’empresa depenent de l’Estat. És president i conseller delegat d’Ercros des del juny de 1996, una data que l’apropa al també supervivent socialista Javier Monzón, president d’Indra des de 1993.
Antoni Zabalza, o Antonio quan apareix a les comunicacions oficials d’Ercros, és doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, màster per la London School of Economics i Catedràtic de Teoria Econòmica de la Universitat de València des de 1982.
Amb Felipe González al Govern de l’Estat i apadrinat pel seu amic Narcís Serra va saltar a l’Administració central. Va ocupar diversos alts càrrecs i va arribar a ser secretari d’Estat d’Hisenda i director del Gabinet de Presidència del Govern. També es va prodigar com a vocal al consell d’administració de diverses empreses estatals, com Trasmediterránea, l’Institut de Crèdit Oficial, Iberia o el desaparegut Instituto Nacional de Industria (INI).
Ercros, per la seva banda, ja portava uns anys convulsos quan Zabalza en va agafar la presidència, com tot el que havia passat per les mans de Javier de la Rosa. El “mag de les finances” havia comptat amb el suport dels amics kuwaitians de KIO per fusionar Explosivos Rio Tinto i S.A. Cros el 1989. Com explica Francesc Cabana a La burgesia emprenedora, “De la Rosa farà de stripper en la millor tradició anglesa, amb la venda (…) de la seu social de Cros al passeig de Gràcia o solars urbanitzables on hi havia les fàbriques de l’empresa química”.
Al 1992, Ercros va fer suspensió de pagaments i va ser rescatada pel Govern espanyol amb crèdits de l’ICO per valor de 8.500 milions de pessetes. Va ser llavors quan un altre polític-empresari en va assumir la presidència: Josep Piqué. L’ara president de Vueling es va dedicar a vendre l’empresa per parts i a aconseguir la presidència del Cercle d’Economia, el seu trampolí cap a la cartera d’Indústria quan el Partit Popular va guanyar les eleccions el 1996. Diuen que va ser el propi Piqué qui va proposar Zabalza per presidir Ercros, un fet mai confirmat per ell mateix.
Tot i que Zabalza va entrar a Ercros amb un pla d’inversions molt ambiciós, la química mai no va saber desestacionalitzar-se, convertida ja només en una extractora de productes de molt baix valor afegit. Tampoc no ha tornat a trobar un nucli estable d’accionistes, convertint-se així en una de les petites empreses preferides per especuladors de la borsa espanyola durant els alegres 2000.
Durant el debat de l’Estatut, primer, i del pacte fiscal després, Zabalza va recuperar el seu vessant acadèmic. Va utilitzar aparicions esporàdiques en fòrums i articles intermitents a El País per criticar l’agenda sobiranista de Convergència i Unió. Sempre en la línia de Felipe González i Carme Chacón, està en contra del concert econòmic i del pacte fiscal, considera que el càlcul de dèficit fiscal no és “correcte” i que “la secessió de Catalunya no és raonable”.
