Publicitat
Societat · 30 d'Agost de 2019. 16:55h.

"Barcelona està fora de control"

Daniel Vosseler, advocat: “Jo faria una Llei Electoral amb una persona, un vot”

"Barcelona està fora de control"

L'advocat Daniel Vosseler al seu despatx

L’advocat Daniel Vosseler volia presentar-se a alcalde de Barcelona a les darreres eleccions municipals. Al final no va poder, ho feia com a agrupació d’electors, no amb un partit, perquè li van faltar 600 signatures. En el fons és una sort que no hagi sortit ni de regidor. Per la fragmentació del mapa polític al propi Ajuntament de Barcelona i per la situació de la pròpia ciutat però adverteix que per redreçar la situació cal prendre decisions, de vegades “impopulars”.

-Es tornarà a presentar d'aquí quatre anys? S'ho ha pensat bé?

-Primer de tot és una decisió que hauré de prendre amb la meva família. Segon, la posició que tindré dins la companyia, el meu despatx i la possibilitat que tindré de no deixar els meus clients en una situació compromesa. Quan assumeixo una obligació, l'he de portar fins al final. Tinc molta il·lusió per Barcelona i tinc un projecte de ciutat molt clar i definit. Sé on vull fer arribar Barcelona i sé on pot arribar i estem molt lluny de la ciutat que volem a la ciutat que tenim. Crec que el pitjor que li pot passar a una ciutat és perdre la il·lusió i és el que li ha passat a Barcelona.

-Però no va arribar a les signatures. Al final no es va presentar a les darreres eleccions.

-Ens vam quedar molt a prop.

-Per quant?

-600 signatures.

-Quantes se'n necessitaven?

-8.000 amb fotocòpia del DNI.

-I quantes en va aconseguir?

-7.347 signatures validades a l'Ajuntament de Barcelona.

-És moltíssim. Atès que vostè no tenia una estructura política ni de partit.

-És absolutament històric. L'èxit va ser brutal. Teníem l'equip, teníem el projecte... Ho teníem tot.

-Què va fallar?

-Ens va fallar la Setmana Santa pel mig, el temps, la climatologia va ser un element brutal perquè va començar a ploure i recollir 8.000 signatures al carrer, de picar pedra...

-Amb vint dies...

-Sí, perquè la llei t'impedeix recollir-les abans, que està totalment prohibit.

-I amb fotocòpia del DNI!

-Per davant i per darrere. I vam estar tan a prop... Si ens haguessin donat un termini de gràcia de 48 hores, ja ho teníem. Haguéssim fet una cosa històrica: la primera agrupació que es presentava en democràcia a una gran ciutat.

-El van temptar altres partits?

-Li diré que sí. Diferents partits, però jo tenia molt clar quin era el meu model de la ciutat. Crec que la gran virtut de la plataforma era la transversalitat. Jo estava molt orgullós que en els nostres actes hi hagués gent de tota caire ideològic. Hi havia independentistes i constitucionalistes.

-I no es barallaven entre ells?

-En absolut. Mai vaig tenir un problema ideològic a la plataforma. Sonta, eh? Mai perquè només parlavem de gestió.

-Amb tanta fractura social...

-Sí... de fet, l'acte que es va fer al Poblenou, amb més de mil persones; hauria d'haver estat portada a tots els mitjans.

-Els mitjans li van fer el buit?

-Inicialment si, però després haig de reconèixer que vam tenir prou suport.

-Vist com està l'Ajuntament de Barcelona no sé si dir-li que és una sort que no hagi sortit.

-Això m'ho diu tothom que m'estima.

-Ho dic per la fragmentació del mapa polític.

-S'ha vist que l'interès partidista està per sobre de tot. Més enllà de l'interès de les persones o de la gent, el que primer governa una institució és la institució política. I a partir d'aquí tot rutlla. Ara mateix, a Barcelona li sobren els polítics i li falten líders. Gent que pensi en les persones.

-Segurament a l'altra banda de la plaça Sant Jaume també.

-Clar, aquí em poses en una disjuntiva perquè la meva guerra és una guerra de carrer.

-Ara no es mulla...

-No és que no em vulgui mullar, és que no és la meva guerra. A mi quan em diuen "d'on ets" sempre dic el mateix "jo sóc de Barcelona. I si em vols ficar més enllà, et diré que sóc de la Unió Europea. Si jo sóc d'aquí, la meva vida la tinc aquí, la meva família, els meus amics, la meva empresa...

-Vostè hauria votat Ada Colau si hagués estat Manuel Valls?

-Jo no puc ser incoherent amb el que dic i després amb el que faig, No l'hagués votat perquè jo ja vaig dir en els meus actes que això era una plataforma que estàvem completament en contra de les polítiques d'Ada Colau.

-I Ernest Maragall?

-Jo crec que Ernest Maragall ha tingut un excés ideològic en una política municipal. Crec que hauria d'haver redreçat el seu projecte en temes programàtics, amb els problemes reals de la gent, resoldre els problemes. Si surts al carrer i preguntes quin era el projecte d'Ernest Maragall, et preguntes, quin era? La ideologia s'ho menja tot, parli'm de coses del carrer, dels veïns, problemes reals de la gent, que siguin tangibles. Les polítiques de proximitat no són ideològiques, crec que Maragall va fracassar basant el seu programa en un sentit estrictament ideològic.

-Vostè és advocat, com és que els carteristes entren per una porta i surten per una altra?

-Perquè la llei ho permet

-Què s'ha de fer, reformar el Codi Penal?

-Tal qual, és el que ha dit la fiscal en cap de Barcelona, que ha demanat un canvi legislatiu. Jo ho demano sempre que puc a totes les instancies. El problema no és de qui aplica la llei, sinó de la mateixa llei.

-A qui se li va ocórrer fer un Codi Penal així? Va ser un codi penal molt progre.

R: Nosaltres tenim un Codi Penal molt dur, però hi ha lleis en que no l'hem encertada. Crec que ningú pensava que una persona pogués tenir 300 detencions, no estava previst. Igual que el delicte de sedició i rebel·lió. Les normes jurídiques han de ser aplicades amb la seva realitat, i aquesta realitat ens ha superat. Costa molt canviar les coses, i només anem canviant les coses a cop de titular. Entre el que passa al carrer i la solució que donen els polítics passen entre 1 i 2 anys, i el que passa ara és que això se n'ha anat de les mans. Barcelona ha assolit un registre inaudit, que són 200,000 actes delictius, això són dos Camps Nous plens de gom a gom de gent que en 12 mesos ha sofert un delicte a la ciutat de Barcelona.

-Com s'arregla això? Si vostè hagués arribat a alcalde -atès que no es pot canviar el codi penal d'un dia per un altre- això com ho arreglaria?

R: Primer, en voluntat. Què vol dir? Reconeixement de què està passant. Jo m'estic trobant unes declaracions d'Ada Colau dient que això són fets puntuals.

-Que no hi ha crisi de seguretat, de fet TV3 ara també diu que no hi ha crisi de seguretat.

-Hi ha una crisi de seguretat com un temple, que és el que diu l'Albert Batlle, que precisament és un tècnic de seguretat, jo no el tinc com un polític, sinó com un tècnic de seguretat, i ell ho ha explicat de manera inequívoca. Tenim deu homicidis, s'han disparat les agressions sexuals, que tenim entre una i dues violacions a Barcelona cada dia, tenim 200,000 actes delictius. Això se n'ha anat de les mans, Barcelona ja no és una ciutat segura. Quan s'havia vist que els EUA, la Xina, Japó, estiguin posant alertes als seus ciutadans si han d'arribar a la ciutat de Barcelona? Em preocupa, per exemple, que no hagin detingut a la persona que va matar la viceministra de Corea del Sud. Tenim un problema, és massa recurrent.

-És el declivi de Barcelona? Perquè costa molt pujar, hem pujat gràcies als Jocs Olímpics; però a vegades no te n'adones quan comences a baixar

-Agafi un objecte qualsevol, per exemple, una cadira. La complexitat que pot tenir fer una cadira que li quedi bonica i el fàcil que és destruir-la amb un misto i una benzina. L'interès partidista està posant en risc el model de ciutat. Això no tenia uns efectes immediats, sinó que ara ho estem veient. Per exemple aquesta llei del 30% d'habitatge social. Tard o d'hora haurà de sortir un article sobre quina és la realitat de la construcció a Barcelona d'ençà d'aquesta llei.

-Tot deu estar parat. Quin constructor pagarà una fortuna per un solar si hi ha de destinar un 30% a habitatge social?

-Qualsevol capital que aspiri a ser de les VIP a nivell mundial requereix entre un 15% o un 20% d'habitatge social en el total de la construcció. Barcelona està a l'1,3%. Un 30% és una bogeria. Ha d'haver-hi una convergència entre la iniciativa pública i la privada. Entre el bonisme i el populisme ens estem carregant la ciutat.

-Això que ordenen ordres d'allunyament del metro per multireincidents, no se'ls hauria d'expulsar? Complir pena i expulsar o expulsar

-Depenent del delicte. Si és una carterista, que no té delictes violents, de sang....

-Però porta 300 identificacions

-Jo li donaré una dada. Cada vegada que nosaltres posem algú a la presó ens costa 120 euros diaris. I no crec que a les arques públiques estiguin ara per assumir aquesta despesa. Venen moments que necessitem molta austeritat i si no són fets greus o violents jo el que faria és dir-li que se'n vagi al seu país i aquí no tornis més. Jo no vull gent que vingui a robar, vull gent que vingui a treballar, que s'adapti als nostres usos i costums. Jo crec que Barcelona és una societat molt oberta, transversal, integradora... de fet el vint per cent del nostre cens són immigrants. Si els immigrants es posessin d'acord, governarien la ciutat!

-No tot són avantatges...

-Quanta gent ha buscat feina a Barcelona i no la troba? Per què un sense papers no pot tenir permís de treball? Per què és incompatible?

-Aquí no ens posarem d'acord, perquè el sense papers ha de venir amb papers

-Estic d'acord, no estic dient que el regularitzis, estic dient que si una persona vol treballar, que li pots fer un permís de treball, que treballi i això no vol dir que si la Policia la detén pot seguir el seu curs.

-El Raval no és el paradís que no ens volen vendre, la gent que defensa els models multiculturals i el volem acollir no viu al Raval, perquè la gent que conviu amb immigració sap els problemes de convivència que genera.

-És que ha fet molt mal la immigració. La no gestió de la immigració, el campi qui pugui, tot el que s'ha fet aquí, que no s'ha gestionat, que hem volgut mirar cap a un altre cantó i s'ha descontrolat, se n'ha anat de les mans i ara paguem les conseqüències. En un cotxe caben 4 o 5 persones, no 25. Crec que és molt important que la gent se n'adoni que el no gestionar el problema ens porta a dimensionar el problema de tal manera que és molt difícil corregir-ho. I ja veurem si tenim capacitat per tornar enrere.

-Les decisions en matèria d'immigració s'han de prendre quan es té el problema, i aquí fa anys que no gestionem. El responsable d'immigració d'ara ja havia estat amb el tripartit. Aquí no s'han pres decisions des de fa 10 o 15 anys.

-Crec que vaig ser dels primers que vaig plantejar que Barcelona estaria en una situació fora de control.

-Barcelona està fora de control?

-Absolutament, i té difícil solució a no ser que es prenen mesures que són impopulars. L'interès partidista provoca que cadascú defensi el seu, defensen els seus votants, però això no és el que interessa a la gran majoria. No oblidem que l'Ada Colau és alcaldessa amb el 15% dels vots del cens, no més. Crec que el que hem de fer és corregir-ho, PSC i Ada Colau representen el 34% del cens electoral, per això et dic que hem de reformar la llei electoral. Com a mínim a dues voltes i que a les institucions estigui al 51% del cens representat, i si no és del cens és dels votants!

-Això val per Parlament també?

-Jo ho faria també.

-Vostè què faria una persona un vot?

-Sí, ho tinc claríssim perquè la globalització ha implicat que tot el territori ja no de Barcelona i Catalunya, sinó de la UE, en una hora i mitja d'avió estàs ubicat a qualsevol lloc. Està tot massa homogeneïtzat perquè hi hagi una disgregació amb el tema. Una altra cosa seria que em diguessis, hi ha una cambra que és el Senat, al Senat ho muntem d'una altra manera

-El Senat el tanquem directament

-Directe!, perquè no pinta res. Moltes vegades no expliquem el que ens costa. Una cambra que és territorial, per aixo ja tenim els parlaments autonòmics.

-Com que sortíem d'una dictadura els que van fer la Constitució van pensar que calia fer una cambra per moderar... de fet els anglesos tenen els Lords, els alemanys també...

-I per què no es canvia?, per interès partidista. Com tot. Des del moment que l'interès partidista s'ha posat per sobre de l'interès general tens aquest caos. Ha arribat l'hora que tinguem líders a la societat, no tan pensant en clau partidista o ideològic sinó en clau d'interès general. No entenc com hem pogut votar en clau ideològica a les politiques municipals. Barcelona ho té tot per trionfar i convertir-se en la capitalitat de la Unió Europea. Sense dubte el nostre repte es fer gran Barcelona.

Publicitat
Publicitat

6 Comentaris

Publicitat
#6 Django, Barcelona, 02/09/2019 - 16:54

Bcn fora de control, algú que para de la relaitat de la ciutat tal com es. Una persona un vot, fora senat i polítiques d'immigració de veritat....

#5 Vots inútils, Bcn, 01/09/2019 - 10:31

L'excusa de la necessitat d'un repartiment aritmètic per protegir una suposada representació territorial destruieix dràsticament l'axioma democràtic "un home un vot". Els diputats un cop asseguts a les respectives poltrones sols voten en raó dels interessos del partit i mai en els del territori que diuen rerpresentrar. Per tant Hont és un en

#4 Nefereu, Barcelona, 31/08/2019 - 18:15

Muy buena entrevista: buenas preguntas y mejores respuestas pero permítame decirle Sr. Vosseler que lo que hay que cambiar, o dejar de aplicar, es la ley D'Hond ya que es totalmente injusta. Una persona un voto y con el mismo valor en absolutamente todos los rincones de España, sean muchos o pocos sus habitantes.

#3 Recaredo, bcn, 31/08/2019 - 00:56

una persona un vot és el que hiha. El que s'hauria de fer és treure l'aplicació de la llei d'hondt. La compensació en la representació territorial està desfassada.

#2 Carles Fortuny, Palau de la Degeneralitat, 30/08/2019 - 23:40

https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/mapa-violencia-independentista-cataluna_271515_102.html