Publicitat
Societat · 28 de Febrer de 2014. 17:39h.

“Catalunya hauria de tenir un Exèrcit”

Coronel Martínez Inglés: "És clar que l’Exèrcit espanyol té un pla contra la independència”

“Catalunya hauria de tenir un Exèrcit”

Coronel Amadeo Martínez Inglés

El coronel Amadeo Martínez Inglés va ser exemple de militar professional -diplomat d'Estat Major i amb experiència en carros de combat i paracaigudisme- fins que se li va ocórrer publicar el 1989 un llibre "España, indefensa". Des de llavors les seves topades amb la cúpula militar van ser freqüents. En situació de retirada forçosa ha publicat també "Juan Carlos I, el útlimo Borbón" (2008) i "La conspiración de Mayo". En un article publicat recentment desvetllava una operació militar per actuar a Catalunya en cas d’independència. Ara prepara "La muerte de El Senequita" d'imminent publicació.

- Després de la mort de quinze immigrants a Ceuta, deixi’m començar per aquí: vostè fou el primer a dir que Ceuta i Melilla són indefensables. Ho vaig llegar al seu llibre "España, indefensa" i és del 1989.

Efectivament al meu llibre "Espanya Indefensa", publicat el 1989 ja vaig parlar de que les ciutats espanyoles del nord d'Àfrica, Ceuta i Melilla eren (i són) totalment indefensables des del punt de vista militar. I ho vaig dir, com procuro fer sempre, amb prou coneixement de causa, ja que els anys 1982-1983 vaig estar destinat a la Comandància General de Melilla com a comandant en cap d'Operacions (S -3) del seu Estat Major.

Donada la tensió, fins i tot ja de tipus militar obert, que es vivia amb el Marroc en aquells moments, vaig haver d’actualitzar personalment els plans de defensa de la plaça que s'havien quedat absolutament obsolets, ja que portaven data ni més ni menys que de mitjan anys vint, trobant-me amb un desafiament professional pràcticament insoluble en haver de planificar la defensa d'un petit territori essencialment urbà (una petita ciutat sense cap espai de maniobra en camp obert),  aïllat de la metròpoli i amb una guarnició d'uns 7.000 efectius que haurien de poder aguantar el xoc, arribat el cas, de més de 20.000 atacants. Un galimaties tàctic que no puc dir encara com el vaig solucionar, perquè segurament li vindria molt bé a l'Estat Major de les Forces Armades de l'actual rei del Marroc, Mohammad VI, encara que a dia d'avui aquest intel·ligent monarca, com assenyalaré a continuació, no estigui per l'enfrontament pur i dur amb Espanya i hagi adoptat una nova estratègia per fer-se a mitjà termini amb els dos "penals" que encara manté Espanya enganxats al seu territori.

I també vaig exposar al meu llibre a més d'afirmar rotundament que les dues places espanyoles eren en aquells moments totalment indefensables en guerra oberta amb el Marroc, que aquesta nació, per evitar els riscos que una eventual confrontació amb Espanya podien portar, havia optat per una conquesta silenciosa pacífica o de "pressió demogràfica" infiltrant diàriament en ambdues ciutats desenes i desenes de ciutadans marroquins que, gairebé sempre de forma il·legal, s'hi assentaven formant un Exèrcit ciutadà, a les ordres del seu país d'origen disposat a actuar per la força arribat el moment. Perquè l'assalt a les tanques a Ceuta i Melilla, contra el que pugui pensar el ciutadà espanyol del carrer gairebé sempre desinformat, no és un problema d'avui -encara que és cert que ara està adquirint un nivell insuportable- ja que als anys vuitanta a què em referia abans no menys de deu o quinze ciutadans marroquins "incontrolats" accedien diàriament i de nit a ambdues ciutats pel senzill procediment de tallar els filferros de la deficient tanca que les protegia.

- "El Marroc -deia llavors- ha iniciat la conquesta de les nostres ciutats nord-africanes” per la via de “la invasió pacífica o pressió demogràfica", inclòs parlava de "marroquinització encavalcada". ¿De debò?

Ara, però, a dia d'avui, el 2014 els ineptes governants espanyols, a la vista del que està passant, haurien de recitar a l'uníson aquella popular lletania que "aquella pols ha portat aquests llots" ja que aquest país, que mai no es va preocupar d'aturar aquella immigració silenciosa i consentida, es troba a la vora del col·lapse a la seva frontera sud, la que separa les ciutats de Ceuta i Melilla d'un regne del Marroc que, curiosament, ha trobat un magnífic aliat en l'anomenada "immigració il·legal" de ciutadans africans i del Pròxim i Mitjà Orient.

I aquí hi ha precisament l'arrel del gravíssim problema que ara mateix afronta Espanya en aquesta zona, perquè aquesta immigració il·legal que està asfixiant Espanya, i si segueix així acabarà asfixiant Europa sencera (això no ho dirà cap polític governant o mitjà de comunicació espanyol, però jo ho expressaré sense autocensura de cap mena), està sent permesa i encoratjada pel regne del Marroc a qui li ve com l’anell al dit com a arma estratègica de primer ordre de cara a poder fer-se amb les dues ciutats espanyoles a mitjà/llarg termini, ja que els seus polítics són conscients, i ho estem veient aquests dies amb nitidesa absoluta, que davant d'una agressió multitudinària i permanent a la seva frontera sud i amb la incomoditat i fins i tot el rebuig que la gestió de la mateixa pot produir a la llarga en la pròpia Unió Europea, Espanya acabi per llançar la tovallola d'una vegada traient-se així de sobre el gran problema cedint la sobirania de Ceuta i Melilla. Aquest és el veritable problema que ha de tallar aquest país i no amb lleis oportunistes demagògiques i contràries als drets humans.



- No ho deu dir de debò això de l’Operació Estela: la intervenció de l’Exèrcit a Catalunya per evitar una eventual independència?

Jo de l'Operació Estela, amic Xavier, no n’he parlat ni seriosament ni molt menys de broma, és que no n’he parlat res i en aquest segon cas la broma (macabra si escau) la cosa no hagués tingut ni punyetera gràcia (amb perdó) per la meva banda, un professional seriós i responsable com he demostrat sobradament al llarg de molts anys.

Aquest títol operatiu "Operació Estela" és propietat segons sembla, d'un diari "digital i nacional" català que es va atrevir descaradament a carregar-me’l a mi i fins i tot, a manipular el meu escrit inicial publicat en diferents mitjans de tot Espanya, tot qualificant-lo de carta (una carta se suposa que a la seva redacció però que mai no va existir) i amanint-ho amb unes ridícules "botifarres" que feien referència a un hipotètic Govern català posterior a la intervenció militar espanyola format per polítics titelles del Govern central de Madrid.

Aquesta flagrant manipulació em va sorprendre d’allò més i m'ha resultat molt dolorosa no havent acudit als tribunals per no fer més foc a la visceral reacció d'una part molt substancial de la societat catalana que, francament, crec que es va espantar molt amb aquestes falses notícies. Estem parlant, per descomptat, d'assumptes molt importants que sembla ser que no han estat valorats en la seva justa dimensió per molts polítics mitjans de comunicació i ciutadans catalans (bàsicament involucrats en el procés sobiranista del president Mas) que s'han pres les meves veritables paraules a títol d'inventari, tot desqualificant-les i, més encara sens dubte responent a una por incontrolable o un pànic existencial derivat de les mateixes en relació amb uns plans (de moment només teòrics) redactats pel component més franquista i més radical (gairebé, gairebé podria dir "feixista") de la cúpula militar espanyola per intervenir a Catalunya arribat el cas, han optat (com sempre) per donar-li la culpa al missatger; un missatger que s'ha atrevit a aigualir-los la festa patriotera en què estaven immersos no dubtant en atacar de forma desconsiderada i arribant fins i tot a mofar-se i menysprear els seus amplis coneixements sobre la matèria. Per fer-ho la pròpia Generalitat ha recorregut a un fantasmal "cercle d'estudis estratègics català" els membres dels quals, molt respectables per a mi en el terreny personal, desconeixen clarament els coneixements castrenses necessaris per valorar o criticar ni més ni menys que plans estratègics d'alt nivell que ells ni coneixen ni podrien tan sols arribar a desxifrar.
  

- Vostè parlava d’una intervenció, a càrrec de la Brigada Paracaigudista i de la Legió, "no més tard del 20 d’octubre del 2014". L’Exèrcit realment té un pla?

Vostè mateix amic Xavier, al fil d'aquesta desagradable reacció de la societat catalana a les meves revelacions que li acabo de comentar i que, per descomptat no m'ha agradat gens, trasllueix en la seva pregunta una certa ironia sobre el tema (i fins a certa incredulitat) que, per descomptat, obviaré responent-li com es mereix: És clar home, és clar que l'Exèrcit espanyol té un pla sobre Catalunya! I no un, sinó diversos, adaptats cadascuns d'ells a una hipòtesi d'actuació futura, des de les possibles a la més probable i la més perillosa. Però no només les FAS espanyoles tenen plans sobre Catalunya sinó un amplíssim ventall de possibles actuacions en diferents zones, escenaris i previsibles " teatres d'operacions". Per a això, estan per confeccionar aquests plans, els Estats Majors de les grans Unitats operatives i els dels òrgans de planejament, comandament i control de la cúpula militar (JEMAD, JEME, JEMA..)

Jo mateix, al llarg dels anys que he estat en aquests Estats Majors, he treballat en multitud d'aquestes previsions operatives i ja li he dit que vaig ser el responsable de confeccionar la Directiva de Defensa encara en vigor per a la defensa de la ciutat de Melilla. També existeixen, i jo també he intervingut en algun d'ells, diferents plans que s'actualitzen periòdicament per a la defensa dels Pirineus, per exemple, (es van començar a confeccionar en temps del Pacte de Varsòvia), de les illes Canàries, de les Balears, de la frontera sud andalusa i fins i per controlar un eventual atac procedent de Portugal! Com no ha de tenir l'Exèrcit espanyol en aquests moments un pla per actuar a Catalunya! Però què esperaven els polítics i els mitjans catalans, que aquests dies passats es van esquinçar els vestits amb el meu missatge d'alerta, que faria l'Exèrcit espanyol, encara franquista en un 80% i amb un 20% de feixistes radicals a les seves files, davant d'una eventual i esbombada independència de Catalunya? Llançar coets al seu quarter general o enviar una companyia de la Legió, amb cabra i tot, per acompanyar-los en la seva desfilada de naixement com a nació sobirana? Els espanyols, és veritat, som uns desastres en previsió i prospectiva en general i les FAS espanyols no tenen gaires mitjans i la seva operativitat actual per falta essencialment de diners, és francament baixa, però a més a més què farien tantes hores al dia els centenars, gairebé milers, "caps quadrats" que presten el seu servei als estats majors de l'Exèrcit espanyol?

El problema de fons és un altre i és que aquests plans ja redactats per a Catalunya (de moment només teòrics i sense rebre el plàcet del Govern que, això sí, els coneix i no ha mogut ni un dit per enviar-los a l'ostracisme més absolut) estan sent manipulats, "colonitzats", "intoxicats" per determinats elements ultranacionalistes i feixistoides de la pròpia cúpula militar que, recolzant-se en l'article vuitè de la Constitució, aspiren, i en aquest sentit pressionen el Govern de l’indecís Rajoy, si pot portar-los a la pràctica peti qui peti si el Parlament decidís un dia, després d'una confrontació política que es preveu llarga, declarar unilateralment la independència de Catalunya. Aquesta és la raó per la qual, coneixent aquests espuris plans, vaig decidir alertar l'opinió pública sobre la seva existència amb el lloable propòsit que, en conèixer, es desactivessin ells solets. Una cosa que moltes forces vives catalanes no van comprendre dedicant-se, sense haver-se llegit tan sols el meu article periodístic, la no gens saludable tasca de massacrar el missatger.


No s’ho prengui malament, senyor Rius, però vist el vist i viscut el viscut, no crec que en el futur, encara que em truqués directament per telèfon el mateix JEMAD (que òbviament no ho farà) alertant-me que enviava la Divisió Cuirassada "Brunete" en ple a desfilar per la Diagonal barcelonina, vagi a posar tanta informació a disposició de l'opinió pública catalana no sigui cas que una altra vegada se m'espanti el personal i de nou se m'acusi de visionari i de "d’espanta-nens” A qui Déu la doni..



- Al marge o amb el beneplàcit del Govern perquè si és al marge és un cop d’estat i, si no, també?

Si el Govern espanyol acceptés els plans que arribat el moment li presentés l'Exèrcit per actuar a Catalunya, no hi hauria cap cop d'Estat. El president del Govern dirigeix la política militar de la nació, és el cap real dels exèrcits i, amb la signatura protocol·lària del Cap de l'Estat, podria ordenar les operacions que contemplen aquests plans. És més, amb l'article vuitè de la Carta Magna a la mà (que van redactar els propis militars el 1975) si Catalunya es declarés independent unilateralment i el Govern de la nació no actués amb rapidesa i eficàcia per frenar aquesta secessió, seria molt difícil acusar de colpistes els generals que, pel seu compte, traguessin les tropes als carrers (de Catalunya s'entén).



- Tampoc no veig els tancs entrant per la Diagonal Imagini’s la foto: seria com a Hongria el 1956. Aleshores segur que sí que som independents.

No estem a Hongria, amic Xavier, i Catalunya no disposa d'un Exèrcit que faci necessari un descomunal desplegament de forces cuirassades per controlar-la i sotmetre els seus dirigents i les forces polítiques que lluiten per la total independència de la nació catalana. Almenys en un primer moment n’hi hauria prou, com estipula el pla donat a conèixer que no està redactat per incompetents sinó per qualificats professionals d'Estat Major, amb una molt limitada força d'elit que es desplegués, de nit i en qüestió de molt poques hores per tot el territori controlat per la Generalitat.



- Vostè va ser expulsat de l’Exèrcit malgrat el seu historial brillant després de diverses polèmiques. No deu ser tot una mica de ressentiment per part seva?

Jo no vaig ser mai expulsat de l'Exèrcit espanyol. Segueixo sent coronel d'Estat Major en situació administrativa de retirada forçosa, que em van passar, a l'abril de 1990,  els generals franquistes més radicals de la cúpula militar, recolzats pel llavors ministre socialista i ara presumpte corrupte, Narcís Serra. Per la terrible "falta de disciplina" de voler modernitzar i democratitzar l'Exèrcit franquista de l'època, eradicant la mili obligatòria (que matava dos-cents joves l'any en accidents i suïcidis) i professionalitzant totalment els seus efectius. Em van ficar prèviament cinc mesos a la presó militar d'Alcalà d'Henares perquè aquells envanits capitosts castrenses no podien admetre que amb les meves teories els tragués la bicoca dels dos-cents mil reclutes que acudien a files i que eren emprats en tasques domèstiques al seu servei.



En aquests moments, però, jo no guardo cap tipus de ressentiment contra ningú. Jo vaig lluitar, com a professional de les Forces Armades, per alguna cosa que creia just i convenient per a la societat espanyola i per la seva defensa exterior i en aquests moments, com a escriptor i historiador, treballo perquè Espanya en el menor temps possible, abandoni el camí de la corrupció en què està immersa des de l'inici de la mal anomenada transició democràtica, i es converteixi en una República moderna, solidària, europea i respectuosa amb els drets humans tant personals com socials.

- La consulta que ha plantejat el president Mas genera enormes problemes tècnics perquè el Govern català no té accés al cens electoral, però com es pot aturar una consulta democràtica?

Jo en els últims mesos he escrit diversos articles defensant la legitimitat de la consulta que planteja el senyor Mas i, fins i tot, la seva legalitat. La Constitució només exigeix autorització del Govern central per a consultes via referèndum, no per a les merament consultives. Jo crec, com a planificador i estratega, que els líders independentistes catalans haurien d'haver començat per aquí, per aquesta via consultiva, per saber amb quines forces polítiques i socials compten de veritat per al seu projecte i, a més, en estratègia pura (i no diguem en tàctica operativa) mai el contendent més feble ha d'atacar frontalment el seu enemic més poderós. Ha de ser més intel·ligent que el seu contrari i maniobrar adequadament pels seus flancs i la seva rereguarda.



Tampoc ha estat una bona idea estratègica el fixar amb tant de temps la consulta "referendària", el dia "D" català, ja que Catalunya no és Escòcia i aquí no s'admet democràticament el poder realitzar-la. El Govern, vulguem o no, està en aquests moments en una mena de confrontació directa amb el Govern del senyor Rajoy i ha d'utilitzar les estratègies, les tàctiques i les tècniques necessàries per sortir airós en la seva legítima aposta.

Pel que fa a la consulta en sí, no crec que a dia d'avui tingui molts problemes tècnics l'Executiu català per poder dur a bon terme una consulta plenament democràtica. No es duen a terme cada quatre anys eleccions autonòmiques? I, a més, hi ha moltes ajudes de tot tipus en aquesta era cibernètica en què ens trobem.

- Catalunya hauria de tenir Exèrcit en cas d’independència? Ja li dic jo, que em va tocar fer la mili, que preferiria arribat el cas invertir en ciència o en educació.

Rotundament sí. Jo ara sóc escriptor, historiador i investigador, i per tant, pacifista a ultrança. Vaig lluitar i em vaig jugar la carrera perquè els joves espanyols que no volien ser soldats, no ho fossin. I espero que amb el pas dels anys l'ésser humà s'humanitzi de veritat i utilitzi més el cap i molt menys les armes. Però per a una nació emergent i amb greus problemes inicials que hauria de resoldre (relacions amb Espanya, amb la UE, amb la resta del món..) i necessitada de vertebrar-se adequadament, unes Forces Armades, modestes però eficients, modernes i respectuoses amb els drets humans, serien absolutament necessàries i contribuirien al procés d'identificació nacional de cara, sobretot, a l'exterior.

/ Una entrevista de Xavier Rius.                                  

Coronel Amadeo Martínez Inglés

Publicitat
Publicitat

100 Comentaris

Publicitat
#59 enric, barcelona, 04/03/2014 - 15:25

Un exèrcit amb espardenyes? (com els mossos d´esquadra). Seria patètic.

#58 alicantino, alicante ESPAÑA, 03/03/2014 - 10:42

Jooo, cómo anda la peña. ¿Es que en esa región no hay nadie con más de media docena de neuronas en buen estado? Entre el árbol, la monja, el guerrillero... Cuando generalizo únicamente me refiero a la secta soberanista. Afortunadamente en Cat hay mucha gente no abducida por esta gentuza

#57 JordiMB, Bcn, 02/03/2014 - 19:53

Els tancs, els canons i les bombes han de passar l'ITV?...

és que jo coneixo uns senyors (i senyores, i fills, d'ells, of course) que ho fan molt bé.

(prèvia comisCiÚ, evidentment).

(no gaire, uns quants milers -de milions- d'euros).

#56 iñigo, bilbao, 02/03/2014 - 17:35

Ya que este señor es especialista en temas de seguridad, aporto una opinión que no ha sido comentada: ningún país, ni la UE, ni los EEUU, ni la OTAN, ni Rusia, quiere que la península ibérica, frontera con África, se convierta en una miríada de estadillos no cohesionados. Por pura lógica.

#56.1 Pere Pau, Can Fanga, 03/03/2014 - 08:59

Doncs que es fotin!

#53 Hablamos un XAPURREAU PERFECTO...................., NO hablamos dialecto "catalán".........., 02/03/2014 - 16:38

Hablamos un XAPURREAU(=Aragonés-oriental) PERFECTO...(NO un "mal" catalán).

Hablamos un ANDALUZ(=MOZÁRABE-Andalusí Aljamiado) PERFECTO...(NO un "mal" castellano).

Hablamos un VALENCIANO y MALLORQUÍN(=MOZÁRABE-Levantino Valenciano y Mallorquín Balear) PERFECTOS...(NO un "mal" catalán)........