El president d’Agbar, Àngel Simon, ha deixat clar que esperen guanyar la batalla judicial amb la Generalitat per la concessió Aigües Ter-Llobregat (ATLL) durant un dinar a la Cambra de Barcelona en el que estava present també el conseller de Territori, Josep Rull. En una breu al·lusió al torn de preguntes, ha manifestat que “tenim moltes esperances de guanyar” després d’haver-ho fet ja el TSJC. La causa està ara al Suprem.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va sentenciar que la Generalitat va plantejar el concurs per privatitzar ATLL en “contradicció” amb la llei de contractes del sector públic, fins i tot abans que els consorcis que pretenien guanyar la concessió d'Aigües Ter-Llobregat formulessin les seves ofertes. D'aquesta manera, segons el TSJC, el concurs va estar viciat des de bon començament. El Govern, per la seva banda, sempre ha defensat que va actuar correctament.
Felip Puig, Josep Rull i Miquel Iceta, durant l'acte
El president també ha recordat, d’altra banda, que del rebut de l’aigua només un 44% va a l’empresa i el 66% restant a les administracions via taxes i impostos: el 24% va a AMB, el16% a l’ACA, el 14% a ATLL, el 5% a l’Ajuntament de Barcelona i el 7% a l’Agència Tributària
Simon ha defensat tanmateix el marcat to social de la companyia perquè “no hem tallat mai l’aigua a ningú que no la pugui pagar per motius de pobresa”. De fet, més de 16.400 famílies -unes 50.000 persones- es veuen beneficiades per bonus socials que costen a la companyia uns cinc milions d’euros.
El president ha recordat igualment l’episodi de sequera del 2008 -quan es va haver de traslladar aigua amb vaixell- i ha alertat que, pel clima, hi haurà “episodis de sequera cíclics”. Simon ha alertat que “en tornarem a tenir un altra” per la qual cosa “s’han de prendre mesures ara, en el curt termini, quan encara no hem entrat en aquests episodis de sequera”.
Finalment, ha fet un repàs de la història de la companyia des de la seva fundació el 1877 “en temps d’incertesa política” i les successives inversions en una xarxa, que té més de 5.000 quilòmetres. La companyia treballa ara en un projecte de fugues per satèl·lit juntament amb una empresa nord-americana i una israeliana.
