Publicitat
Societat · 13 de Març de 2014. 16:38h.

El declivi de Panrico

La vaga i errors empresarials 'amenacen' l'imperi del donut

El declivi de Panrico

Joaquín Ródenas

Els nens de la meva generació tenien dos bàndols: els del Bony i els del Donut. Jo era del bàndol del Bony perquè la fusió de la xocolata i la melmelada al paladar em produïa un plaer superior al de la magdalena de Proust. Però entenc perfectament que n'hi hagués que preferissin la flonjor del Donut, que era de la competència.

Perquè, en efecte, el Bony -com el Tigretón o la Pantera Rosa- era de la Bimbo i el Donut -i el Bollycao- era de la Panrico. Tot i que aquest darrer producte -que va néixer l'any de la mort de Franco- a mi ja em va agafar un pèl gran.

Però més enllà de les marques, el nom Panrico imposava respecte. En aquella època hi havia un munt d'empreses catalanes -Corberó, Caprabo, Montesa, Derbi, Jabones Camp- que van acabar engolides per multinacionals o fins i tot tancant. La planta de Panrico a Santa Perpètua de Mogoda s'enfronta ara a un futur incert després d'una vaga que dura ja des del 13 de desembre.

Per això, per saber què ha fallat a Panrico me'n vaig anar l'altre dia fins a la planta en aquest municipi del Vallès occidental en un polígon industrial. Ara sembla el campament dels gals -d'Astèrix i Obèlix- contra el capitalisme i la globalització: pintades, pancartes, etc. Només falten les barricades.

Com que és diumenge a peu de canó només hi ha un parell de treballadores i el Joaquín Ródenas, de 56 anys. La resta de la plantilla està en una calçotada solidària a Llagostera per recollir fons. Els treballadors han bastit també una cabana que els serveix de centre de reunió i de comandament. Fins i tot hi ha una biblioteca improvisada amb obres, entre d'altres, de Juan Carlos Onetti.

- Què ha fallat a Panrico?, li pregunto mentre talla fusta per al foc amb una black and decker.
- Moltes coses.

Com que va començar d'autònom i després el van posar en plantilla al departament de logística creu que, una part dels problemes, ve de la distribució. Perquè el secret de l'empresa -a més dels productes frescos-, eren els 2.500 transportistes que feien 2.300 rutes i arribaven a 120.000 punts de venda.

"Entraves a les quatre de la matinada, però acabaves a les dotze", explica.

El Joaquín Ródenas creu que la davallada de Panrico obeeix a canvis en el mercat i en els consumidors com la irrupció de les grans cadenes de distribució (Mercadona, Caprabo, Dia) que "enviaven un tràiler i els sortia més barat".

També errors empresarials perquè el donut era un producte fresc diari  "i van voler que durés tres dies i mig". "Van allargar la vida del donut i del bollycaco, així s'estalviaven calés en la distribució, però va ser el principi de la fi". "Ara volen vendre congelats, no productes frescos: ja no és un donut, és una 'rosquilla' congelada" afegeix.

En el canvi de la filosofia empresarial de la firma hi ha l'arribada del fons de capital risc Apax Partners que el 2005 va adquirir el 100% del capital a la família Costafreda. L'any següent va tancar les fàbriques a la Xina i a Grècia i el 2009 va introduir l'envàs individual per a cada Donut. Per a alguns, un altre error.

La divisió sindical tampoc no ha ajudat els treballadors de Santa Perpètua i tenen la sensació que la Generalitat els ha deixat tirats. El Joaquín sospita per exemple que, a la planta de Madrid, paguen hores extres per compensar la vaga a Catalunya i que altres factories han assumit la producció de Donettes encara que surten "fatal, blancs i mig crus".

També lamenta la "divisió sindical" que, en la seva opinió, tampoc no ha ajudat a la unitat d'acció i que, en la seva opinió, ha estat utilitzat per l'empresa. "Els sindicats van quedar molt despenjats fins que l'Assemblea va votar anar a la vaga", afirma.

De fet, el conflicte laboral s'ha embolicat i no s'albira cap solució. Fins i tot hi ha un informe de la Inspecció de Treball segons el qual les accions de l'empresa vulneren del dret de vaga. Potser si mai acaba tancant l'empresa ens preguntarem aleshores què va fallar./ Un reportatge de Xavier Rius

Joaquín Ródenas, a la cabana construïda pels treballadors de Panrico

Publicitat
Publicitat

10 Comentaris

Publicitat
#7 BEJOTA, bcn, 18/03/2014 - 17:42

368 empresarios (el 50% del PIB de Cataluña) se pronuncian contra el independentismo de Artur Mas
Apoyan el estudio elaborado por el ?think-tank? Europa Liberal que explica los perjuicios de la separación con España. El informe será presentado mañana

#6 Ramon de les olives, Barcelona, 15/03/2014 - 18:40

Al super del barri: 7 donetes de Panrico = 1,60 €. 7 buenitos de Bimbo= 1 €. Productes més o menys semblants, però un costa un 60% més! En temps de crisi, la pela és la pela.

#5 ccc, bcn, 14/03/2014 - 10:32

em preguntava com és q tenim a gent acampada devant de la Panrico i això no surt a TV3, com és q ningú en parla. I resulta q el comentari #3

dona una explicació, el germà d'Artur Mas és un dels directius.

#4 JJ, BCN, 13/03/2014 - 19:50

Diria que la vaga es conseqüencia del declivi i no una causa.

Vaja colla d'inutils, que tenint productes autenticament estrella s;ho han carregat tot.

Algun consultor luminat master en ma els deu haver venut un pla de recucio de costos I aixi els ha anat.

#4.1 Toni G.Casas, Bcn, 14/03/2014 - 16:41

Exacte. El Donut era l'unic, l'unic producte de pastisseria industrial menjable. Ara res, com els altres, merda embolicada en plastic. I la gent tan per tant es llença al barato i l'imitació. M'agradaria saver qui es el geni que va fer els canvis.

#3 Atur Mas, hay mucho paro y su, hermano también es un mangante!, 13/03/2014 - 19:17

Curiós, molt curiós que no surti enlloc el nom del gerent de Panrico, que tan bé ha gestionat els recursos de l'empresa: Joan Mas i Gavarró. A que em sona?