La Sala Primera del Tribunal Suprem ha resolt desestimar el recurs de cassació en el seu dia interposat per l'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, i part de la Junta Directiva, i confirmar així la decisió de l'Audiència, que els va condemnar a garantir mitjançant aval la part del total de pèrdues computades en l'exercici 2002/2003, que resulten imputables a la seva gestió. L'antiga Junta haurà de respondre pels gairebé 64 milions de pèrdues.
Laporta i set dels seus directius (Alfons Godall, Jaume Ferrer, Alfonso Castro, Joan Boix, Josep Cubells, Rafael Yuste i Albert Perrín) hauran d'avalar uns 23 milions d'euros que corresponen al 15 per cent del pressupost que el FC Barcelona va aprovar per a la temporada 2006-07 i que, segons la sentència, havia d'haver estat avalat per la junta directiva de llavors en haver acumulat més de 63 milions de pèrdues al final del seu primer mandat.
El soci Vicenç Pla, que va paralitzar en el seu moment el procés de l'execució de la sentència de l'Audiència a l'espera de la decisió del Suprem, va portar Laporta als tribunals en considerar que els vuit dies de mandat de la temporada 2002/03, que va generar les pèrdues de 63,8 milions d'euros, són imputables a Laporta i que, per això, havia de presentar amb la seva Junta Directiva un aval del 15 per cent del pressupost de la primera temporada del seu segon mandat, la 2006/07.
Tanmateix, Laporta i els seus directius no van presentar aquest aval en considerar que les pèrdues no eren seves sinó de l'anterior mandat de l'expresident Joan Gaspart. A més, donats els beneficis de Laporta a la resta de temporades del seu primer mandat, la Lliga de Futbol Professional (LFP) va exonerar a Laporta i la seva Junta de presentar aval.
El Suprem, en canvi, considera que la LFP no pot tenir l'última paraula en aquest sentit ja que la presentació d'avals a clubs esportius professionals segons la Llei de l'Esport és un "deure legal" que ha de i pot ser exigit, com és aquest cas, pels tribunals, de manera que confirma la sentència de l'Audiència i dóna la raó al soci demandant.
