Publicitat
Societat · 28 d'Octubre de 2019. 07:45h.

"Els espanyols tindran dret a viure en una Catalunya independent"

Entrevista Gerard, un jove independentista: "Moriria per la independència? depèn"

"Els espanyols tindran dret a viure en una Catalunya independent"

La foto no correspon a l'autor de l'entrevista. Ha demanat mantenir anònima la seva identitat.

- Faré una entrevista a una persona que es confessa independentista, que em segueix. Hem decidit que debatrem, ens hem assegut aquí i estem a un bar xinès. No mostraré la seva cara. Li he preguntat si havia participat en els aldarulls i em diu que no, jo me’l crec. S'està menjant una amanida xinesa que no compartirem.

Són fideus, són fideus.

- L'entrevista m'ha demanat fer-la en català, jo li he dit millor fer-la en castellà per raons òbvies del youtube, però insisteix de fer-la en català.

Jo si vols explico per què ho faré en català. El català és una llengua com qualsevol altra i és una riquesa, una llengua al món, és una manera d'expressar-te, és una manera d'entendre les coses. El fet de menysprear tant el català i que no serveixi per res només per tenir converses familiars doncs em sap molt greu perquè és la meva llengua i com tothom estima la seva llengua. Estem a Catalunya, estem a la seva capital aquí les entrevistes es fan en català. Em sembla perfecte si vostè em vol parlar en castellà jo li contesto en català, no hi ha cap problema. L'idioma no és un problema. No traduirem tota l'entrevista, hauràs de posar subtítols, no t'enfadis, la feina la tindràs però valdrà la pena.

- Deixi’m dir només això, farem l'entrevista en català, em diu de posar subtítols, però la veritat encara que sembli un expert en internet sóc un desastre i no sé com es fa. Però em deia que el català és una llengua marginada, has dit això?

Bé no he utilitzat exactament aquesta paraula.

- Bé el que sigui. Que si nosaltres no fem servir el català, lògicament no ho farà servir ningú. Farem el debat en català. Intentaré en la manera del possible després transcriure-la o alguna cosa ...

Tu ho pots fer en castellà si vols. Una llengua és una riquesa.

- Si, hi estic absolutament d'acord. Jo la primera pregunta que volia fer...

Jo vull deixar clar al vídeo, si em deixes, que som dues persones que s'estan coneixent i que volen entendre el punt de vista de cadascun.

- Deixa'm fer-te la primera pregunta, de fet ja te l'he fet... tu creus que el procés arribarà a algun lloc?

Jo crec que sí que arribarà, no tan aviat com que s'esperava en tot cas no és motiu per no deixar de lluitar. Moltes vegades seguim una utopia que aquesta ens marca el camí encara que puguem tenir la certesa que no arribarem a aquesta utopia però sé el camí cap a on he d'anar ... Jo el que tinc clar és que mai ens rendirem.

- Quan dius que arribarà a algun lloc, jo parlo del procés, vols dir la independència?

 Jo crec que Catalunya arribarà a ser un estat independent, si. Crec que possiblement quan els meus fills tinguin la meva edat, si tinc sort i em reprodueixo i aquestes coses ... però jo crec que pot faltar temps per normalitzar i ningú sap com independitzar-se d'un estat feixista, això és molt diíficil. Al món hi ha molt pocs estats que siguin completament democràtics. El fet de tenir una postura equidistant és la més còmoda per a qualsevol persona que el vegi des de fora i llavors és un tema molt difícil aconseguir la independència. Crec que ho aconseguirem? Sí, crec que al final ho aconseguirem perquè tenim la raó, bàsicament, amb això guanyarem perquè d'un altre poder no en tenim.

- Deixa’m fer-te dues preguntes... Tinc por de l'àudio, si et pots apropar una mica...

És clar! el que tu em diguis.

- És perquè el micròfon el tens tu i aquí hi ha una mica de trànsit. Farem una cosa, l'agafo jo quan parli i després te’l dono.

Ens ho anem passant...

- No sé si m'estàs oferint fideus, però no, gràcies! Estic a favor de la propietat privada, fins i tot de la imatge. Sóc un tio d'ordre (rialles). Deixa’m fer-te dues preguntes, tu has dit... potser els meus fills..., però llavors la independència no està 'a tocar' que és el que ens havien dit aquí.

No, és veritat. La independència no crec que estigui 'a tocar'. És a dir, d'una banda hem d'entendre quin ha estat el posicionament dels partits polítics catalans durant aquest temps. Catalunya no té els poders d'un Estat i no té els poders per independitzar-se de l’estat espanyol. Què ens van prometre els nostres polítics? tu quan dius que aconseguiràs alguna cosa jo moltes vegades he intentat emprendre i no m'he sortit i he afirmat "obriré aquesta empresa", no ho he aconseguit, però el que la gent espera de mi és que ho hagi intentat fer tot per aconseguir-ho, amb això em quedo satisfet. Llavors si això és el que els nostres polítics han fet fins aquí els hi dono la raó i no els hi retrauré res, han acabat a la presó, què més volia, ¡han anat fins al final! Com se'ns va prometre, jo mai em vaig creure que aconseguiríem la independència després de l'1 d'octubre, a mi no em va decebre gens. Sé perfectament com funcionen les coses, quin és l'estat en què ens enfrontem, els poders que es tenen, les mobilitzacions com es desenvolupen i per què es desenvolupen són moments de tensió de la societat, són moments també depenent de com vagi l'economia de que la gent estarà millor o pitjor ... És a dir, hi ha moltes coses. Aconseguir la independència, a mi no em va decebre gens, no em va sorprendre no aconseguir-la, però vaig pensar bo com a mínim hem anat fins al final, com a mínim servirà per internacionalitzar el procés.

- Et faré una pregunta, "Espanya és un estat feixista", tu creus realment que Espanya és un estat feixista? bé, aquí també es diu Espanya és Turquia però hi ha separació de poders, democràcia occidental.

Bé, estic d'acord, Espanya no és com Turquia és evident. Per què dic que Espanya és un estat feixista? crec que Espanya té arrels feixistes i que té un sentiment i un paradigma creat en la societat espanyola que Franco per molt que fos dictador per molt que fos mala persona ens va salvar dels comunistes, va mantenir la unitat d'Espanya i va portar la pau. L'odi que jo pugui tenir cap a la figura de Franco, cap a un dictador, d'aquesta manera no és l'odi que té molta gent a Espanya. Dic que Espanya és un estat feixista el que és evident és que el cap de l'estat espanyol el va posar un dictador feixista. El que és evident és que dels països del món que van ser derrotats que eren aliats d'Adolf Hitler hi va haver dos que no van ser envaïts pels aliats, Espanya i Portugal. I Espanya, després d'estar quaranta anys en una dictadura, quaranta anys no és una broma, en quaranta anys creguis paradigmes enormes, i un dels paradigmes que creguis és el que debatíem al principi, que és el tema de l'idioma. Que als meus avis se'ls prohibís parlar en català i que als meus pares jo els he vist tota la vida que quan es dirigeixen a una persona que parla castellà ràpidament canvien l'idioma perquè es veu com una cosa d'educació, això fa que nosaltres també ho haguem après, i quan se't dirigeix una persona en castellà canvies d'idioma directament. Per què? perquè en el fons és un paradigma establert, i el paradigma que va crear Franco són quaranta anys de poder, tens temps de posar-te en totes les institucions. I que aquest poder un dia decidís que ho deixava anar, el regalo cap a la democràcia ... El que està clar és que quan es va fer la Constitució, on eren els partits de l'oposició?, on estava tota aquesta societat civil mobilitzada? Estaven a casa amagats o morts a les cunetes, no existia, estaven amagats i havia por. La Constitució no va ser una elecció de: voleu o no la democràcia? És l'alternativa que ens dónes al règim que hem tingut.

- Has dit que hi ha el paradigma que Franco ens va salvar dels comunistes. Et consideres independentista de dretes, d'esquerres...?

Jo em considero independentista de centre, però si qualsevol persona em qualifiqués em qualificaria de dreta.

- És una excepció dins del moviment independentista actual, no?

Jo durant la meva joventut no vaig ser d'esquerres, jo era d'ERC perquè era l'únic partit independentista. El meu pensament per ser jove no té perquè ser d'esquerres, la solució està al mig, no en cap extrem.

- Tornem a Franco, no cal que li digui que la major part de la burgesia catalana era franquista.

Ja ho sé, però no per això vaig a renunciar a un Estat propi i al reconeixement de la meva nació.

- Amb la Catalunya que no és independentista, -d'acord amb les eleccions hi ha un 47% de vot independentista i l'altra no-, amb aquesta altra Catalunya què fem?

Què fem amb la Catalunya que és independentista ara? És evident que en un país que està força polaritzat hi ha dues opcions. Una opció es veurà fotuda perquè serà la que no guanyi i és possible que sigui un percentatge molt alt. Hi ha un 10%, que són els Comuns, que estan a favor d'un referèndum, no estan a favor de formar part d'Espanya, estan a favor que el poble el decideixi. A mi em sembla molt injust que la gent digui que no som majoria quan l'únic que hem demanat és fer un referèndum per poder explicar-nos. Si el referèndum surt que no per un 51%, què fem amb els independentistes? Ens fotem i acceptarem el resultat, que és el que ha passat a Escòcia. I tota la gent que va votar que sí, que van ser el 47%? doncs es foten, és el resultat.

- Els Comuns estan a favor del dret a decidir però no vol dir necessàriament a favor de la independència.

Llavors no comptarem en cap dels dos costats. Si no els comptem en cap dels dos costats, hi ha majoria independentista a Catalunya, o no? Ja et dic que sí.

- Segons les ultimes eleccions és un 47%, dues eleccions, són uns dos milions de persones que es manté invariable però el cens electoral és de 5,5 milions.

Un cop alliberat el cens aquest 10% que són els Comuns, qui té la majoria? Els independentistes, si no comptem els Comuns. Si els Comuns diguessin que no em pronuncio ni pel si ni pel no la majoria sí que seria independentista.

- Es pot declarar la independència amb un 51%?

Depèn del poder que tu tinguis. És legítim declarar la independència amb un 51%? jo crec que sí, evidentment si en un referèndum sortís sinó que si, sinó el 51% hauria d'estar sotmès a la voluntat del 49%? però aquí hi ha un tema injust que ha passat amb Catalunya i que ningú s'atreveix a dir-ho. I és que tots som catalans però no reconeixen la nació catalana. Hi ha molta gent que viu a Catalunya que no és catalana, són espanyols que viuen a Catalunya, tenen el mateix dret i voten. Però si tu no reconeixes la nació catalana pots formar-ne part? Aquesta és la meva pregunta. Crec que no hi hauria cap diputat espanyol que s'atrevís a dir que la sobirania d'Espanya s'ha de compartir amb la de França. O que Espanya no existeix com a nació. Li dirien tots que no és espanyol, aquí ningú s'atreveix a dir-ho i si ho dius ets un racista o supremacista. És com dir: jo sóc del Barça i del Madrid però només vull que guanyi el Madrid, llavors potser ets del Madrid, no? No ets del Barça i del Madrid. Conec gent que és Alemana i Francesa i defensa la sobirania dels dos Estats i no defensen que se superposen. Crec que és injust i que ningú s'ha atrevit a dir-ho.

- Llavors què fem amb aquests catalans que se senten espanyols, els expulsem, els amaguem sota la catifa?

Ja ho he dit abans, tots tenen el mateix dret a viure aquí, com qualsevol persona que se senti d'aquí. Crec que la definició de català és aquella persona que se sent català, i si tu vols viure aquí no hi ha cap problema. No estic a favor d'expulsar ningú de cap manera, això seria una catàstrofe, jo no vull fer això de cap manera. L'única cosa que dic és que no siguem injustos amb aquest discurs de sóc tan català com tu però no reconec la sobirania del Parlament. El Parlament reconeix que el poble de Catalunya mana sobre el territori de Catalunya, quan es demana el 155 es demana que Catalunya perdi aquesta sobirania i que sigui Espanya qui mani això és molt injust. És evident que nosaltres som una minoria dins d'un Estat enorme. El problema real està en el reconeixement com a nació. Realment és el punt de l'Estatut que es va retallar i que tant de mal va fer. Si Espanya és una nació de nacions som germans que vam acordar viure en una mateixa casa. Tu viuràs en un lloc depenent de la teva voluntat, el que no pot ser és que la voluntat de la resta prevalgui sobre la teva. I jo amb els espanyols que viuen aquí no faria res, el mateix que ara.

- Com acabarà el procés?. Creus que pot derivar en un conflicte civil, armat, pot haver-hi sang entre aquestes dues Catalunyes?

Crec que no però crec que també és responsabilitat de la gent que està en el poder. La gent que està en el poder ha de tenir la responsabilitat de dir que els dos discursos són legítims, que és tan legítim defensar la unitat d'Espanya com defensar la llibertat de Catalunya o la independència de Catalunya. El que no val és dir que per defensar la independència de Catalunya som criminals, terroristes, violents, el que se'ns ha titllat des del minut ú. Ara diuen: "oh, és que hi ha violència en les manifestacions", això ja ens ho van dir des del minut ú!. Des del primer moment s'ha dit que la nostra postura és il·legítima, el que és indiscutible és que la solució és un referèndum. I el que és indiscutible és que quan acabi passant, els partits que no l'han defensat se'ls caurà la cara de vergonya o se'ls hauria de caure la cara de vergonya. Però ningú es para a reflexionar i hi ha fanatisme total i absolut. I el paradigma que tu tens instaurat és inamovilble i inqüestionable, i aquí és on fallem. Per això t’he trobat i per això he volgut discutir amb tu, per dir-te: “els paradigmes que tens inamovibles, són movibles?, tenim la mentalitat oberta?" Jo vull que aprenguis coses de mi i jo també vull entendre tu postura.

- L'Estat espanyol mai acceptarà un referèndum. I l'independentisme ha passat de la Declaració unilateral d'independència a defensar un referèndum d'autodeterminació, que no és exactament el mateix.

Això és ERC en qualsevol cas, no l'independentisme.

- I el president Torra també, ara defensa el referèndum.

Jo crec que hi ha legitimitat per declarar la independència, sí, però no tenim poder. Aconseguirem la independència com puguem. En el referèndum de l'1-O, aquí tenim el problema de la política. Quan ets polític has de defensar una postura per sobre de tot, i un discurs també i si tu ho canvies per les circumstàncies canvien sembla que siguis un traïdor. Aquí el problema real és que en la política no es diuen les coses pel seu nom, toquen el violí, digueu-nos la veritat, no som idiotes.

- Se sent enganyat per la classe dirigent del Procés?

No, no em sento enganyat. Ara es demana un altre referèndum. Jo crec que l'1-O no dóna legitimitat per declarar la independència. El resultat no és del tot fiable. Això és com una partida d'escacs que estàs a punt de guanyar, el de davant s'enfada i tira les fitxes a terra. Home, és veritat que anaves a guanyar però no ho has pogut veure. Si pel moment que va ser molt dur i va ser molt emocional el fet que vinguessin de fora a pegar-nos com ja havia passat pel fet de voler votar. Hem d'analitzar la legitimitat, la legalitat ja sabem que no la tenim perquè la legalitat la fa qui té el poder de fer-la. Si l'1-O es declarava la independència immediatament pel rebomobori que s'havia muntat era com donar un cop de puny sobre la taula, però no es va fer en el seu dia, i com tenim mentalitat d'esclaus i som uns pringats, Puigdemont va declarar la DUI i després la va congelar esperant una negociació amb l’Estat que no va arribar mai. S'hauria tornar a fer un referèndum que l'Estat estigués d'acord i declarar-se la independència o no en funció del resultat.

- Ningú a Europa ha donat suport a la independència. Ningú important.

Sí, és evident que cap Estat poderós, que té els seus problemes, vol entrar en conflicte amb l'Estat espanyol per donar suport a una regió d'aquell Estat. Això és evident. Això no és que tinguin més raó o menys. Què ha fet Europa davant la crisi del Kurdistan? Què va dir ... 'tu, Turquia no matis a tots aquest kurds' i què ha dit Turquia? 'Si m’atabales obro les fronteres i que entrin tres milions i mig de refugiats sirians. I Europa ha callat. De quina Europa estem parlant? No estem parlant d'un Europa democràtica, estem parlant d'una Europa que és un conjunt d'estats amb els seus interessos. Quan un Estat defensarà la independència de Catalunya? Quan tingui més beneficis per fer-ho que no defensant l'actual status quo espanyol. Quan passarà això? Quan Catalunya tingui més poder d'Espanya. Això no passarà mai.

- La independència val una guerra?. Vostè moriria per la independència o vostè mataria per la independència?

Les coses s'han d'entendre en el seu context. Aquesta pregunta deixa les coses molt en l'aire. Tu moriries per la independència? Depèn. Si aquí s'entra en una escalada de conflicte cada vegada més gran, si resulta que empresonen joves manifestants i es mata gent, si resulta que l'Estat espanyol es comporta com anys enrere, com en temps anteriors o com els GAL i comença a depurar, llavors l'escalada augmenta. Jo el que et dic és que arriba un moment en què la dignitat val més que altres coses, la dignitat val més que el sou. Jo no tinc fills que mantenir com per haver d’empassar-me la meva dignitat i haver de sentir-me humiliat. Jo em quedaria dret abans que agenollar-me davant d'una injustícia, si arriba el moment en què dic prou i que d'aquí no passo. Si aquest moment arribés i donés la circumstància que vingués un furgó de policia a tota llet i em rebentés, llavors moriria. Però no és la meva voluntat morir per Catalunya. Jo vull viure en un Estat modern, democràtic, lliure i d'oportunitats. I veig que perquè això passi a Espanya, passaran cent anys i jo ja no seré aquí. També veig que formo part d'un col·lectiu, d'un poble, molt minoritari al món que tenim una manera d'entendre la vida que és molt minoritària, i com és tan petita no tenim els drets. Quan vas pel món ni saben el que és un català. Ara sí, pel conflicte. Però no pots defensar la teva nació fora del món. A mi no m'importa que em diguis que sóc un espanyol. Però no sóc un francès, no sóc un anglès, i per a mi que em diguis que sóc un espanyol és com si em diguessis que sóc un francès. Al meu país no el coneix ningú. Quin greu em sap!. I a més, a casa meva tampoc es parla el meu idioma. Només tinc una vida i ... morirà el català? I desapareixerem com a nació? Si no fos per les institucions que han mantingut l'ideal d'escola catalana amb la immersió lingüística no hi hauria immersió lingüística a Catalunya i tu parlaries amb la gent i no t’entendrien en català. I el català acabaria desapareixent. Una nació, la seva cultura, la seva manera d'entendre el món, es basa en l'idioma, perquè l’idioma ja és la manera d'expressar-se de com entendre les coses. Quan mor l'idioma, mor la nació. És evident. Per això Franco va prohibir el català.

- El sector no indepe considera que la immersió lingüística ha estat un factor fonamental en les noves generacions independentistes. Vostè creu que l'escola catalana o la immersió adoctrina?

És l'únic èxit que va aconseguir Catalunya durant la Transició. Jo crec que Ciutadans va néixer amb l'objectiu de carregar-se la immersió lingüística i que a Catalunya no s'aprengui el català. És molt injust dir que com a l'escola s'aprèn el català, i tothom el parla a classe, que moltes vegades és l'única oportunitat que tens d’aprendre el català, perquè si el teu entorn és castellanoparlant i la teva família també, no ho pots aprendre, perquè a la tele només hi ha un canal que sigui en català. Crec que hi ha molta gent que ha pogut reflexionar i veure que la independència pot ser la solució per viure en un país millor i en un país més democràtic. A més, l'Estat del qual formem part, tota la història, ha tingut la voluntat d'exterminar la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua. Que es digui 'com que a l'escola apreneu català, ara surten independentistes'. No pot ser que vulgui la independència per a moltes altres coses que he vist d'Espanya que no m'agraden? Com aquí puc veure les dues versions: TV3 i la televisió espanyola, perquè a la televisió del règim tot és absolutament igual. Miris el canal que miris. Tens l'alternativa. Pots comparar i fer-te una idea. Si no pots mirar les xarxes socials, que això també està implicat amb el moviment juvenil, i són coses que no es publiquen a la televisió. I tens molta més informació. I amb aquesta informació pots crear-te un concepte, pots tenir una visió de les coses i coneixement de causa. Llavors és injust dir que com aprenem el català a l'escola i es parla català, ens han adoctrinat. Jo a l'escola tenia professores que parlaven en castellà, i sempre parlaven en castellà i no hi havia cap problema. Mai es 'va menjar l'olla' amb temes independentistes i recordo pocs professors que hagués descobert que fossin independentistes.

- En tot cas, no sé què els hi diria als espanyols, al Govern espanyol ...

Jo diria que cal defensar la democràcia i que la solució a aquest conflicte és fer un referèndum. Us heu d’empassar la vergonya de tots aquests anys de no haver defensat un referèndum. També crec que tothom que té la ment oberta i ve a Catalunya, se n’adona que som gent de pau, que som gent oberta al món i volem viure amb tothom. Un respecte per la nostra nació. També vull dir que tots som nacionalistes. Si defenses la sobirania espanyola ets nacionalista espanyol, i si defenses la catalana, ets nacionalista català. Els nacionalismes tots els tenen i Ciutadans és el partit més nacionalista que he vist mai en la meva vida, i que ells titllin el nacionalisme com el mal del món ...

Si vols tallar aquí l'entrevista, em sembla bé, però jo també et vull entrevistar a tu i vull conèixer els teus pensaments. A mi em sorprèn que parlant aquest català tinguis aquest odi tan heavy cap als convergents, aquest odi tan heavy cap Artur Mas. Jo crec que també moltes vegades publiques coses quan et va bé, quan la situació és bona per a tu, quan els independentistes tenen un frau. Però quan és a l'inrevés, quan tenim un triomf, per exemple que no agafin en Puigdemont i el tornin a Espanya o com quan es pronuncia el Tribunal de Drets Humans i diu que les presons són injustes, llavors quedes callat i no dius res. No ho justifiques, com ho expliques? ets català?, defenses la sobirania del poble de Catalunya?, creus que Catalunya és una nació?

- Jo sempre ho he dit. Jo provinc del món independentista. Jo crec que Catalunya és una nació. Jo sóc més gran que vostè. Jo no m'he amagat mai que als 14 anys vaig ingressar la JNC i a Convergència. Jo provinc d'aquest món. Jo he anat a manifestacions amb Quim Forn i cridàvem el que cridàvem.

No serà per un tema personal que tens? Jo de vegades veig odi de tu cap als independentistes, o si més no, cap a la classe dirigent convergent. Veig odi que de vegades sembla personal. Llavors jo em pregunto: quin conflicte personal vas tenir per fer aquest canvi tan radical? Moltes vegades no és que vagis a defensar la teva postura, sinó que vas a eliminar la postura dels independentistes.

- No, no és odi, és periodisme. Jo tracto a tots més o menys igual, encara que no s'ho cregui. De fet, fa poc parlava amb un periodista d'Esquerra, per cert, i em deia 'estàs agafant mala fama, però ja sé que a les rodes de premsa dónes canya a tothom'. La meva opinió personal sobre Artur Mas és que jo crec que ell va començar una mica el conflicte.

Em sap tan malament que diguis això. És tan mentida. És tan injust.

- Jo crec que Artur Mas ens va ficar en un embolic i ell ho sabia que ens ficaria en un embolic. Ell el discurs que fa després de la sentència de l'Estatut al Parlament diu que s'ha d'iniciar un nou camí, que és el dret a decidir, però immediatament afegeix sempre que no corri el risc de fractura social. Jo sóc dels que crec que hi ha fractura social.

Jo sóc dels que crec que no hi ha fractura social. Jo tinc molts amics unionistes i no hi ha cap fractura social. Com vostè, vostè és unionista i jo no, i no passa res.

- No, no, no.

No és unionista?

- Vostè em diu que jo sóc unionista. No, jo faig de periodista que és diferent. Jo crec que hi ha un risc ... no un risc, hi ha una fractura social. I si no hi ha fractura social, els aldarulls dels últims dies no sé què és.

Els aldarulls són manifestants contra policia. La fractura social és que en el teu entorn social hagis deixat de parlar, t'hagis enfadat amb gent i que les mirades facin mal pel carrer. La fractura social no és que hi hagin aldarulls contra la policia. Quan ho veiem en qualsevol altre país del món, no diem que allà hi ha fractura social. Veiem els aldarulls de Hong Kong i no diem res. No diem: 'mira els violents de Hong Kong'. Ningú ho ha dit. I totes aquestes televisions, en canvi, si que diuen 'mira els violents independentistes'. Tota la vida ens han dit que érem violents. I és evident que no. Vostè és clarament unionista. I la seva manera de fer periodisme és absolutament subjectiva. Sabem que la majoria de periodistes del Nacional o de Vilaweb tenen un aire independentista, el seu és d'un aire totalment unionista i no cal que s'amagui. No enganyi ningú.

Mai es deixa d'evolucionar.

- Jo l'etapa infantil i adolescent ja les he passat. No sé si l'independentisme té una etapa infantil. Li agraeixo molt que em digui que no sóc com El Nacional i el Vilaweb. Li agraeixo molt.

Jo crec que és exactament igual, però del costat unionista. Tot el que fa és totalment subjectiu en contra de l'independentisme. Acaba de dir fa un moment que l'independentisme tenia coses infantils, cosa que no dirà de l'unionisme.

- És que jo provinc d'aquest món, a mi em sap molt greu que l'independentisme hagi evolucionat així. Jo crec que el procés ha estat una enredada successiva i cada vegada que uns deien una postveritat, i aquesta s'esfondrava pel seu propi pes, hem construït una altra: el món ens mira, està a tocar, etc.

Que s'han promès coses i que no s'han fet, d'acord. Jo no m'ho vaig creure mai. Jo només demano que els nostres polítics que tenen aspiracions molt grans, vagin fins al final amb els seus objectius. Han acabat a la presó, crec que sí que han arribat fins al final. Trobo molt injust que culpis de tot el moviment a l’Artur Mas, crec que és mentida. Jo quan era petit mirava la televisió i pensava tant de bo en Jordi Pujol fos independentista, si ho fos podríem aconseguir la independència. Ara està passant, tenim un president independentista i tampoc aconseguirem la independència. Artur Mas va treure els vots que va treure però després de la gran manifestació, el 2012 Mas va convocar eleccions quan li quedaven dos anys de mandat. Va fer eleccions demanant més suport per anar forts a Madrid a reclamar el dret a decidir. Aqui va passar el tema de l'Estatut i no ho hem d'oblidar i hem d'entendre que el catalanisme polític, que ha defensat la sobirania catalana i la nació catalana dins d'Espanya, que era principalment CiU, el seu fi va arribar quan Maragall va aconseguir fer l'Estatut aprovat pel Congrés, ratificat pel poble de Catalunya que, per cert, quin percentatge de votants va haver-hi en el referèndum de l'Estatut?

- Doncs hi va haver un 51% d'abstenció i un 49% de votants. El que passa que el Sí va ser del 70 i escaig.

Va votar menys gent a l'Estatut que el referèndum de l'1-O, ho dic perquè ningú ha dit que l'Estatut era il·legítim o que la meitat de la gent no ho havia votat. Perquè hi havia molta gent que no li interessava l'Estatut i només votaven en les eleccions espanyoles, no passa res. l’Artur Mas diu, el catalanisme polític ha arribat a la seva fi, hem fet l'Estatut que era el màxim que podem fer i se l'ha carregat el Tribunal Constitucional. La resta d'Espanya ha decidit el que ha de ser Catalunya, i la resta d'Espanya ha decidit que l'Estatut se’n va a la merda quan s'ha aprovat pel poble de Catalunya, llavors dius que el catalanisme polític ha arribat a la seva fi. L'Assemblea Nacional Catalana es va crear i va ser qui va convocar les manifestacions, i a la manifestació del 2010 hi havia moltíssima gent i el lema era: "som una nació, nosaltres decidim". L’Artur Mas o es movia cap a la independència o feia el ximple un temps més, però va ser capaç de trencar amb Unió, se la va jugar moltíssim i mira com ha acabat. Que es digui que ho va fer pel seu rèdit polític és una mica injust. Ha acabat com un pringat total, pobre. Va estar poc temps en la presidència però va fer el que va poder. Les societats evolucionen, això de pensar que les lleis estan ben fetes, ja que ara es veu que les lleis no estan ben fetes. El concepte de democràcia és que les lleis estan fetes pel poble, no que es s’han d'obeir les lleis. Si la llei no està feta pel poble no és una llei democràtica, per tant saltar-te una llei antidemocràtica no és un acte antidemocràtic. Votar és la descripció de la democràcia.

- Les lleis no les fa el poble, les fan els parlaments. També li diré una cosa, a la manifestació de 2010 hi va haver 10.000 persones, només. Estem millor ara o pitjor que a l'inici del procés?

A mi em correspon un pastís sencer, jo et dono mig si no et queixes. Et sembla bé? Si demanes el pastís sencer que et mereixes et fotaré una pallissa. Ho veus com estàs millor amb mig i callant? Molt bé, doncs arriba un punt en què la gent diu prou. El que no pot ser és que Catalunya produeixi més del que administra i que Catalunya amb el que administra no té suficient i ha de demanar diners a l'Estat i ha de tornar-lo amb interessos quan estàs generant aquests diners.

- Posa data a la independència?

Quan abans millor. Mai ningú sap com independitzar-se d'un estat feixista. Només dic que seguirem lluitant. Quan? Ningú ho sap. / Una entrevista de Xavier Rius.

Publicitat
Publicitat

103 Comentaris

Publicitat
#85 pepe, andorra, 29/10/2019 - 12:19

las SA marchan de nuevo, y esta vez, por las calles de Barcelona......Al final, solo va a quedar como solucion la autonomia de Barcelona si no se pueden quitar las autonomias, al menos no depender de los separatas, pero para eso, no se puede votar al psc, q es el verdadero culpable de todo lo q sucede hoy en BCN y tractoria.

#84 Vlac, Barcelona, 29/10/2019 - 11:50

Mientras no se cambie el título preliminar de la Constitución, cualquier español es dueño de la nuda propiedad de Cataluña, de Aragón y de cualquier comunidad autónoma. Nunca seréis independientes, porque como dijo Jordi Solé Turá, el título preliminar no se toca !!

#83 Joanet, Bcn, 29/10/2019 - 09:17

En una Catalunya independent qui vulgui podrà ser realment "català i espanyol", és a dir, podrà tenir la doble nacionalitat. En peu d'igualtat, no com ara. Ni Catalunya estarà subordinada a Espanya, ni Espanya estarà subordinada a Catalunya.

#83.1 Carlos B, Bolonia, 29/10/2019 - 11:32

Eso no ha pasado nunca en la Historia. No se mantiene la doble nacionalidad en caso de independencia.
Art. 24 del Código Civil: Pierden la nacionalidad española los emancipados que, residiendo habitualmente en el extranjero, adquieran voluntariamente otra nacionalidad.

#83.2 pepe, andorra, 29/10/2019 - 12:10

si joanet, ¿Y con q agua regareis los manzanos de Lerida? Pq el agua os llega de Huesca, del rio Esera, item....¿Y cuando Barcelona vote q no quiere ser parte de Tractoria? ¿Tendra BCN el mismo derecho a la autodeterminación q piden los separatas o eso es solo para separatas? ¿Podremos tener escuelas en español como la francesa o alemana?

#82 Kropotkin, Vic, 29/10/2019 - 08:32

Que generosos estos paletos tractorianos... Jua, jua, jua,...

#81 Josep, Lleida, 29/10/2019 - 08:19

Ostia, pues muchas gracias por dejarme vivir en mi casa. Ah, para que lo sepas, yo si tengo los 8 apellidos catalanes. Y sabes que, me la trae al pairo.
Porque lo importante no son los apellidos, ni la lengua o idioma, lo importante es el "seny" o sentido comun, y de eso teneis poco o nada.