Publicitat
Societat · 2 de Gener de 2020. 21:42h.

En record d'Alberto i Ascen

El blanqueig d'ETA i de Terra Lliure pel procés fa por

En record d'Alberto i Ascen

Alberto Jiménez-Becerril i Ascensión García Ortiz

Una de les coses que més por em fa del procés és el blanqueig d'ETA i de retruc de Terra Lliure.

Terribas parlant d'"independentisme combatiu" en un programa de Catalunya Ràdio.

terote.jpg

Xavier Graset presentant Carles Sastre com una "gran reserva de l'independentisme" en un altre de TV3.

L'actual cap d'informatius de la cadena, David Bassa, té un llibre titulat "L'independentisme armat a la Catalunya recent" (2005).

Compte amb el detall: No parla de terrorisme, parla d'"independentisme armat".

I, per descomptat, Arnaldo Otegi té dret a fer una vida normal després de complir condemna.

Però una cosa és fer una vida normal i una altra rebre'l com un heroi al Parlament o a TV3.

Jo vaig estar el dia que va visitar la cambra catalana. Semblava una estrella de rock! Fins i tot va arribar en furgoneta.

whatsapp-image-2020-01-02-at-20.16.27.jpeg

La presidenta Carme Forcadell el va rebre al seu despatx. I el vicepresident primer, Lluís Corominas, de Convergència de tota la vida.

Potser perquè, per raons professionals, m'ha tocat cobrir alguns atemptats i parlar amb les famílies.

Recordo, per exemple, un coronel tirotejat a la porta de la seva casa al carrer Tenor Massini de Barcelona.

La seva dona em va dir que l'havien matat "com un conill". Tenia cinc fills.

O aquell altre, també als anys 90, que va morir en l'atemptat d'ETA amb llançagranades contra el Govern Militar de Barcelona.

Vicente Beti Montesinos va deixar dos fills de 16 i 14 anys d'edat. Era oficinista. Treballava en una empresa transitària propera. El va enxampar l'ona expansiva.

Per això, quan vaig anar recentment a Sevilla, vaig voler retre un homenatge personal al regidor del PP Alberto Jiménez Becerrill i a la seva esposa, Ascensión García Ortiz. Ell tenia 37 anys. Ella, 39.

Per descomptat no els coneixia.

Però quan els van matar em van impressionar la seva mort.

Van deixar tres fills de vuit, set i quatre anys d'edat.

Es coneixien a la facultat, estudiant dret. Ell es va dedicar a la política des de ben jove. Als 25 anys ja era secretari general del PP de Sevilla. Ella es va convertir en procuradora de tribunals.

Uns dies després de l'assassinat, el pres etarra Ignacio de Juana Chaos va escriure en una carta interceptada per la Policia: "A la presó, els seus plors són els nostres somriures i acabarem a riallades (...). M'estic empassant totes les notícies de l'ekintza (acció) de Sevilla". (1)

La sentència explica que l'atemptat va ser ordenat per José Javier Arizcuren Ruiz ("Kantauri"), llavors cap dels escamots il·legals d'ETA.

L'estratègia de matar personalitats polítiques havia començat amb el també regidor del PP Gregorio Ordóñez a Sant Sebastià. Pensaven que així l'Estat negociaria.

Kantauri va instruir als membres del comando Andalusia José Luis Barrios, Mikel Azurmendi i Maite Pedrosa.

El dissabte 1 de gener de 1998, a un quart de dues de la nit, quan la parella tornava d'un sopar amb amics al bar Antigüedades.

Azurmendi i Barrios es van adonar que estaven a l'establiment. I, en sortir, els van seguir durant 245 metres.

En un moment determinat, Jiménez Becerrill va percebre la presència dels dos sospitosos i van accelerar el pas.

Quan eren entre 30 i 60 centímetres, el regidor es va girar bruscament i Azurmendi "va disparar al cap" segons la sentència.

Ja al terra, mentre la seva dona demanava auxili "a crits", Maite Barrios "va disparar a curta distància a la base del clatell".

"Van patir lesions tan greus" que van morir a l'acte.

El 30 de gener de l'any passat l'agència Europa Press va publicar un reportatge d'ambdós en commemoració del 20 aniversari del seu assessorament.

Semblaven una parella de pel·lícula. El Ministeri de l'Interior va publicar un vídeo en el que encara apareixien somrients.

Em vaig acostar al lloc dels fets: la calle Don Remondo, un carrer estret que va parar a la Giralda.

És un carrer trist. Malgrat la seva proximitat amb la catedral de Sevilla hi passen pocs turistes.

Al començament hi ha un hotel de quatre estrelles, amb excel·lents vistes, i una mica més enllà -abans de la placa que commemora l'indret en el qual van ser assassinats- la delegació de Càritas.

whatsapp-image-2020-01-02-at-22.05.04.jpeg

A Sevilla hi ha altres llocs on es ret homenatge a l'edil. Van posar un carrer al seu nom -que vaig veure des de l'autobús- i a Triana hi ha una altra placa. No en va era tinent d'alcalde del popular barri sevillà.

whatsapp-image-2020-01-02-at-22.06.35.jpeg

Per això em fa por el blanqueig d'ETA. El que deia: no sé si és per idealitzar el passat -com els etarres als quals comparaven amb gudaris- o la temptació del futur.

Al cap i a la fi tenim un president de la Generalitat temptat per la via eslovena.

"Els eslovens van decidir tirar endavant amb totes les conseqüències. Fem com ells i estiguem disposats a tot per viure lliures", va dir en un acte a Brussel·les per presentar el Consell de la República.

I recordo que, després de la polèmica aparició de Carles Sastre a TV3, la neboda de Josep Maria Bultó va publicar una carta a El Periódico.

Deia així: "Bultó no va morir d'un atac de cor, ni d'un càncer, sinó perquè el seu entrevistat, Carles Sastre, va entrar a casa del senyor Bultó mentre menjava amb la família i, a punta de pistola, li va adossar una bomba al pit sota l'amenaça de fer-la esclatar si no pagava 500 milions de pessetes. Hores després, la bomba esclatava, esbocinant en mil parts el seu cos".

"Carles Sastre -va afegir- va ser condemnat per aquest assassinat, però ell no ha complert ni la meitat de la condemna".

Sastre, per cert, va intervenir en l'acte final després de la vaga general -aquí les anomenen atur de país- del passat 18 d'octubre. Com una estrella. / Un reportatge de Xavier Rius.

 

(1) Rogelio Alonso, Florencio Domínguez y Marcos García Rey: "Vidas rotas. Historia de los hombres, mujeres y niños víctimas de ETA", Espasa, pàgina 19350 (versión Kindle)

Publicitat
Publicitat

28 Comentaris

Publicitat
#21 Pere, Bsarcelona, 05/01/2020 - 17:43

Los que se alian con asesinos son asesinos, los que se alían con terroristas son terroristas,

#20 Ojotuerto, Calafell (Tabarnia) , 04/01/2020 - 21:45

por estos artículos leo e noticies.cat , por sus artículos leo a Albert Soler. De un suceso que a nivel personal tiempo atrás, le impactó. (Por motivos varios), en la actualidad lo que sucede le lleva a hilvanar una visión de la realidad. interesante. A mi me pareció terrible, toda aquella gente sonriendo haciéndose selfies con estos individuos.

#19 Rafael A., Barcelona , 04/01/2020 - 02:13

Aquest article, Rius, t'honora com a periodista i com a persona. I el gest que has fet a Sevilla té una gran valua. I molts ho agraeixen. Gràcies!

#18 Decebut, bcn (tbn), 03/01/2020 - 19:20

Què fàcil que és enganyar a la gent amb les paraules: "... per ser lliures". Com si ara no fóssim lliures! Es a dir, confondre, a propòsit, la independència d'un territori respecte a un altre amb la llibertat de les persones. Mentre la gent es deixi ensarronar amb aquesta facilitat, l'espècie humana ho té malament, aquí i a la resta del p

#17 pepe, andorra, 03/01/2020 - 12:56

menos mal q aun queda dignidad por esos lares.....Eso si, lo del olvido de los asesinatos de la casa cuartel de zaragoza ha sido para mear y no echar gota. Verguenza da tener administradores de la sociedad q sean tan ruines, al final, pensare q inventaron a ETA para matar a los tercos q no se querian doblegar al nuevo regimen......