Publicitat
Societat · 26 de Novembre de 2014. 17:05h.

Equatorians amb l'aigua al coll

Com la banca va donar hipoteques de 300.000 euros a mileuristes

Equatorians amb l'aigua al coll

Melvin Treviño y Jodamy Marín, fotografiats a Barcelona

Melvin Treviño, de 38 anys d'edat, i la seva dona, Jodamy Marín, exemplifiquen la manera amb què els bancs i les caixes van donar crèdits hipotecaris a tort i a dret durant els anys del boom immobiliari. Tots dos van aconseguir una hipoteca de 300.000 euros per comprar un pis de tres habitacions a l'Hospitalet amb un sou de només 1.000 euros ell i de 900, ella.

- Quant van demanar d'hipoteca? -pregunta, incaut, el periodista-
- Tot
- Tot?
- Sí, tot. Però ens van fer pagar també uns 30.000 euros de despeses entre la immobiliària i el banc

Melvin, en efecte, explica que "encara que no tinguessis una bona feina donaven hipoteques a tothom”. Ella, va arribar el 98. Ell, un any després. El 2005, ja amb un fill, van decidir comprar un pis de tres habitacions en aquesta localitat a tocar de Barcelona. Havien aconseguit papers tot just un any abans.

Quan van comprar el pis, Jodamy treballava al Mercadona. Ell, no pot precisar-ho. "He tingut tantes feines que ja no me'n recordo", puntualitza. Després va muntar una empresa de reformes "però quan va començar la crisi vaig haver de tancar-la".

"La cosa es va començar a torçar el 2007 -intervé Jodamy a la conversa- vam anar a l'Equador dos mesos i, quan vam tornar, ja tothom estava esvalotat amb la crisi". Els terminis de la hipoteca van començar a posar-se pels núvols fins arribar als 1.600 euros amb ingressos de només 2.000 entre els dos. Fins i tot menys perquè el seu marit es va quedar a l'atur.

“Vam parlar amb el banc i ens van solucionar el refinançament" expliquen, però no saben del cert si ha estat pitjor el remei que la malaltia. “Vam fer tres refinançaments i el cost de la hipoteca, entre interessos i despeses, puja ara a 400.000 euros". "Són diners perduts, hem pagat purs interessos”, lamenten.

De fet, Melvin i Jodamy també han estat víctimes indirectament de la crisi bancària. La primera hipoteca la van contractar amb Caixa Terrassa, que va acabar engolida per Unnim i aquesta, al seu torn, pel BBVA. "L'altre dia ens va dir el director de la sucursal que ell, amb el seu sou, no podria pagar-la". "És una vida que no es pot viure", afegeix ella.

Per empitjorar les coses, la mare de la Jodamy va actuar d’avaladora en la compra. "Sempre que ens retardem uns dies en el pagament la truquen a ella, però la meva mare està alta de pressió i s'espanta de seguida", explica Jodamy.

En teoria, l'Ambaixada de la República de l'Equador a Madrid ha posat al servei dels afectats una assessoria jurídica, a càrrec de la Cooperativa Kinema, però els va servir de poc. "Vam anar dues vegades al consolat i vam parlar amb els advocats però no ens van donar cap solució", relata Melvin. "Deien -afegeix- que havíem de parlar amb el banc: jo els vaig dir que ja estava fart de parlar amb el banc".

"A més, un banc d'inversió, Exante Merchant Bankers -especialitzat en la compra i gestió de crèdits de dubtós cobrament per fons d'inversió-, ha començat a adquirir els deutes hipotecaris dels ciutadans equatorians a Espanya -més de 360.000 persones- per ordre d'un tercer. El responsable de l'entitat, en declaracions a e-notícies, ha confirmat que estan adquirint hipoteques però no ha volgut fer més declaracions. "Jo no li puc dir res més", ha afirmat.

Fonts financeres consultades per aquest diari consideren que la iniciativa pot córrer a càrrec del propi govern equatorià; del seu opositor, Guillermo Lasso, propietari del Banc Guayaquil; o fins i tot del Regne Unit, que manté un contenciós amb el govern de Rafael Correa des que Julian Assange, el promotor de Wikileaks, es va refugiar a l'ambaixada equatoriana a Londres.

El que desconeixen la majoria d'afectats que viuen amb la por d'un embargament per part dels bancs és que l'article 607 de la Llei d'enjudiciament civil, estableix que "és inembargable el salari, sou, pensió, retribució o el seu equivalent, que no excedeixi de la quantia assenyalada per al salari mínim interprofessional" que, en l'actualitat, és de 645 euros. A més, en cas de ser-ho, l'esmentada llei estableix també una escala que, en el primer tram, és del 30%.

Actualment amb dos fills -de 13 i 8 anys-, Melvin Treviño i Jodamy Marín encara no saben on s'han ficat. "Som ignorants en temes de cultura financera", reconeixen. "Estic morta en vida amb aquesta hipoteca -intervé ella-: Això és no viure". /Un reportatge de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

34 Comentaris

Publicitat
#21 Florin Florin, Madrid, 27/11/2014 - 21:02

Muchos fuimos engañados por los Bancos al venir a buscar una mejor vida a España, no nos dejaron casi leer los contratos y nos prometieron que todo iría bien que comprar un piso era algo seguro. Los gobernantes de Ecuador protegen al terrorista Julian Assange y olvidan a sus propios ciudadanos.

#21.1 firmar sin leer?? NUNCa, Barcelona, 28/11/2014 - 10:06

Nunca debe firmarse nada sin leer y menos una hipoteca,además los notarios leen y explican los términos.

#20 amb pinces, barcelona, 27/11/2014 - 15:12

Molts immigrants en comptes de llogar preferien comprar per tenir més "propiedades". Presentaven papers i avals de feines que despès han resultat ser falses... això no és culpa del banc no? si no de qui els feia les nòmines i d'ells mateixos. Es veu que es una praxis generalitzada entre immigrants.

#19 Papaluna, Barcelona, 27/11/2014 - 14:57

De què coi aspiraven a ser propietaris de un pis? Massa sovint es veuen desnonats a la tele i la majoria són estrangers que es devien creure que amb un sou de peó o amb una feina de 'chapuzas' (en negre, segur) ja es pot formar part de la petita burgesia amb pis en propietat. Què es pensaven?

#17 Kropotkin, Vic, 27/11/2014 - 13:49

Con la independencia estelada, las casas seran gratis y el salario minimo 8.000 euros mensuales. Y esto solo para empezar. Despues ya sera la monda.

#16 Juan, Terrassa, 27/11/2014 - 12:33

Estos lo que estaban era BIEN ASESORADOS
Por que nada tenian que perder
Los que tenemos que perder somos los españolitos que hemos avalado a nuestros hijos y que tenemos que estar con el miedo en el cuerpo si se quedan sin empleo