"L'èxit, avui en dia, té un preu". Amb aquesta frase, el reconegut xef Ferran Adrià ha resumit aquest migdia el seu pas pels jutjats de la Ciutat Judicial, per respondre per la demanda civil interposada pels fills d'un dels seus exsocis, Miquel Horta. Segons els dos germans demandants, Adrià i el seu soci Juli Soler van comprar el 2005 al seu pare les accions que aquest tenia d'El Bulli -un 20% de la companyia- per un preu, segons ells, molt inferior al real.
Adrià ha arribat als jutjats acompanyat del seu amic, el restaurador Christian Escribà, i durant més d'una hora ha respost a les preguntes de l'advocat dels demandants, explicant que en cap moment es va cometre una estafa i que "desconeixia" que Miquel Horta patís una malaltia mental, com sostenen els seus fills per avalar que Adrià i Soler es van beneficiar d'ell.
El relat dels fets que ha fet Adrià és que Miquel Horta, que va invertir 47 milions de pessetes en el finançament i compra de 'El Bulli' als anys 90, posteriorment va vendre Nenuco -marca de la seva propietat- "per 3.000 milions d'euros", ha comentat el xef. Temps després, ja al 2005, segons Adrià, Horta li va demanar diners perquè "ho necessitava", i Adrià i Soler li van proposar comprar el seu 20% d''El Bulli' per un valor de 200 milions de pessetes "per ajudar-lo", fet al qual Horta va accedir, amb el beneplàcit dels seus assessors i dels d'Adrià i Soler,
En un llarg relat sobre els seus inicis, Adrià ha declarat davant la jutge que va conèixer a Horta el 1992, que tenien una "molt bona relació" i que quan es va convertir en soci "estava informat de tot el que fèiem Juli i jo". Com detalls d'aquells inicis, Adrià ha precisat que "el meu patrimoni el 2003 era de 6.000 euros" i que durant molt temps no va tenir "ni cotxe ni casa", i que la crisi del 1993 el va portar a demanar uns crèdits.
A l'espera que el banc se'ls concedís, va ser Horta qui va invertir els 47 milions per ajudar a El Bulli, convertint-se en soci. Adrià ha recordat que no va ser fins a 2004 quan va començar a cobrar per drets d'imatge, ja que fins llavors, tot el que aconseguia s'ingressaven en la societat d'El Bulli.
Adrià, que davant els periodistes ha volgut treure ferro a qualsevol confrontació amb Horta, a qui ha definit com "una persona meravellosa", sí que ha precisat que el seu exsoci "no era un mecenes, com s'ha dit", sinó que va actuar "com un banc", perquè va invertir una quantitat i després recuperar una altra molt superior, recordant els 200 milions de pessetes que cal emmarcar en l'actual" crisi econòmica".
Els demandants, en canvi, consideren que el valor de les accions és de fins a 15 vegades més. En aquest sentit, especialment dur ha estat l'advocat dels hereus d'Horta, que ha preguntat a Adrià si era conscient que Horta no podia menjar prou aliments, però que de tota manera Adrià i ell menjaven junts habitualment. Adrià li ha respost que sempre menjaven a 'El Bulli' i que desconeixia aquest extrem.
Ferran Adrià ha volgut recordar al seu altre exsoci, Juli Soler, qui fa tot just uns dies va anunciar que es retirava de elBullifoundation per estar afectat per una malaltia neurodegenerativa. "L'únic trist és que Juli no pugui estar ja amb nosaltres, estem molt tristos", ha dit el cuiner, comprenent que aquest judici "interessa" però mostrant-se desitjós de "tornar a parlar dels temes de què sempre parlo".
Ferran Adrià creu que "l'èxit té un preu"
El xef ha assegurat davant la jutge que no va estafar mai un exsoci i que només va pretendre "ajudar-lo" quan li van faltar diners

Adrià, al jutjat
¡A por ellos!
3 Comentaris
Costa de creure que amb la venda de Nenuco es trobés sense quartos al cap de pocs anys si no és que la familia, fills inclosos, li varen ajudar a gastarlos. Acabada la mamella, els nois ara n'han de buscar un'altra.
No crec que "El Bulli", com a marca, hagués assolit mai el valor que ha arribat a assolir sense en Ferran Adrià.
Invertir 280.000 €, i recollir-ne 1,2 milions al cap d'11 anys... home, crec que no és per acusar d'estafa a qui ho ha fet possible. Hi veig un punt de rostre, a la denúncia.
Eso de que "el éxito tiene un precio" que se lo cuenten a tus comensales cuando abonaban la factura... es más, un tío que te COBRA solo por oler un "supuesto plato" que hable de que el nunca ha estafado a nadie... me parece cuanto menos choteo.