Publicitat
Societat · 28 de Novembre de 2021. 18:28h.

La veritat de la Guerra Civil

López Burniol i Daniel Fernández qüestionen la visió d'un conflicte entre "bons i dolents"

La veritat de la Guerra Civil

Simulació de la Guerra Civil celebrada recentment a Flix (Ribera d'Ebre)

Dos articulistes de La Vanguardia qüestionen aquest cap de setmana la polèmica sobre la Llei de Memòria Democràtica, el qüestionament de la Llei d'Amnistia del 1977 i les visions que s'estan donant sobre la Guerra Civil com un enfrontament "entre bons i dolents". Tots dos són, a més, ideologia progressista.

El notari Juan José López Burniol va publicar dissabte un article ("El dia d'avui...") en què recordava que la tan criticada ara per alguns sectors Llei d'Amnistia va ser aprovada amb 296 vots a favor, inclòs el Partit Comunista.

López Burniol també opinava que la Guerra Civil espanyola va ser l'enfrontament de mitjana Espanya contra l'altra mitjana; reduir allò que ha passat a una lluita de l'exèrcit revoltat contra el poble és una falsedat".

"Des d'anys abans de la guerra, es gestava un enfrontament amb culpes compartides que portava al desastre. És cert que hi va haver un cop d'Estat; i cert també que el govern legítim va armar el poble. No va ser una història de bons i dolents; no va ser només de feixistes contra demòcrates".

"La transició va ser un pacte entre l'oposició democràtica i els reformistes del franquisme, impulsat per la por de repetir la vesània de la guerra. La llei d'Amnistia va ser la segona baula de la transició (posterior a la llei de Reforma Política). Sense ella, no hi hagués hagut pactes de la Moncloa, ni Constitució. I com a tal pacte s'ha de complir. Trencar-lo és destruir la pedra angular del règim del 78 i de la pau civil.

"La generació que va fer la guerra –la dels meus pares– va quedar marcada, a banda i banda, per la tragèdia, i va voler la pau. La generació de la transició –la meva– tenia memòria heretada de la guerra i, sobre aquesta memòria i el treball dels nostres pares (que van il·luminar la classe mitjana), va edificar la transició. La generació actual ja no té memòria i prescindeix de la història. Només desitjo que Déu reparteixi sort. I recordar una cita de Plutarc, segons la qual la política es defineix com allò que sostreu a l'odi el seu caràcter etern", acaba.

Per part seva, l'editor Daniel Fernández ("Oblit i perdó") explica aquest diumenge que "la meva visió maniquea de la Guerra Civil era sobretot això: maniquea; bons i dolents, vermells i nacionals. Els republicans demòcrates davant dels feixistes alçats en armes. El poble contra l'exèrcit. Els militars contra el poble. Era fàcil i reconfortant creure que hi havia hagut un cop d'estat contra el progrés en llibertat. I que el monstre s'havia menjat la democràcia".

"Avui dia –continua–, després de força lectures, les meves certeses són menys inamovibles. Simplifiquem, que la columna és curta... Hi va haver cinquanta mil morts (no vam entrar en la discussió de les xifres) a la zona republicana i d'altres o més a la zona nacional, que van acabar sent potser cent cinquanta mil a càrrec dels valedors del nou règim amb la repressió -aquesta paraula que avui s'ha desvirtuat, com la d'exili, a la Catalunya actual- posterior a la guerra".

"Molts morts i molts humiliats. No el milió de morts de Gironella i la propaganda oficial, però sí suficients per deixar-ne un llarg i de vegades es diria que permanent trauma a la memòria col·lectiva d'aquest país".

"Queden fosses per obrir i morts a les cunetes. I entre els judicis sumaríssims i les passejades continua havent-hi una diferència que és l'aparença de legalitat. Arribem tard a la revisió i comprensió de la nostra història. I necessitem obrir i curar aquesta ferida, però sense tornar a escriure un relat fals sobre la memòria del que va ser i de les moltes atrocitats i excessos d'aquella guerra", conclou.

Publicitat
Publicitat

15 Comentaris

Publicitat
#14 pepe, andorra, 01/12/2021 - 10:58

y q decir de la disonancia cognitiva del señor ese de San sebastian del q dicen las malas lenguas q le gustan los niños? Dice q ETA no existe pq hace diez años q dejo de matar, pero se empeña en decir q los q no piensan como él, son franquistas, a pesar de q hace mas de 40 años q Franco murió. Así están los de la cofradía del unicornio rojo.

#13 Jep dels Estanys, Manresa, 30/11/2021 - 09:08

És molt pesat i avorrit. No paren de jugar a lladres i serenos, a idealitzar la guerra. Tan hippies i en realitat són violents per això sempre ho tenen present. Vestir-ho de memòria històrica és l'excusa perquè sinó també demanarien perdó i explicarien bé les coses de la guerra. Però aquí el que menys importa és la veritat, sols la subven

#12 LoisA, Tabarnia, 29/11/2021 - 14:23

Hubo no pocas personas que no se identificaban con ninguno de los dos bandos, y estos estaban entre los que más sufrieron. Y de lo que si hubo muchísimos, que ansiaban en que terminara la guerra.

#11 Servilia, Manacor, 29/11/2021 - 07:39

Lo que ya me parece impresentable es que en el programa de TV8 "Catalunya opina", alguien sacara el famoso tema de los "incontrolados" que mataron durante 3 meses, cuando ya está sobradamente demostrado que de incontrolados nada, tenían sus oficinas y sus checas y mataron todo el tiempo, hay bibliografia de sobra sobre el tema.

#11.1 pepe, andorra, 01/12/2021 - 10:55

es q hay q ser muy corto para informarse de algo a través de la televisión actual. ¿Sabéis q existen los libros?

#10 Servilia, Manacor, 29/11/2021 - 07:35

Hace tiempo ya que se cuestiona esta versión por parte de historiadores de toda solvencia: M. Álvarez tardío y R. Villa garcía, Stanley G. Payne, incluso un hispanista de izquierdas como Preston demuestra que la represión fue brutal por ambas partes (el mito de los "incontrolados" catalanes fue desmontado hace tiempo); y no me extiendo más...