Publicitat
Societat · 20 de Juliol de 2012. 13:30h.

"L'Islam té un sentiment d'humiliació col·lectiva"

Marc Marginedas, corresponsal de guerra: "hauríem d'evitar que l'Aràbia Saudita financi mesquites i ens enviï líders religiosos"

"L'Islam té un sentiment d'humiliació col·lectiva"

Marc Marginedas, a la regió de Kandahar, a l'octubre del 2010.

Marc Marginedas (1967), reporter de guerra d'El Periódico, acaba de publicar ‘Periodisme en el camp de batalla'. Quinze anys després del rastre del gihad" (RBA) on recull les seves experiències personals després de cobrir conflictes internacionals en els últims anys a Algèria, Txetxènia, l'Iraq, l'Afganistan o Síria, entre d'altres països.

 És llicenciat en periodisme per la Universitat de Navarra i amb un postgrau en relacions internacionals per la d'Amsterdam. Ha treballat també per a la BBC i ha publicat a Le Monde Diplomatique i The World.



- Existeix la gihad?

Hi ha una paraula en àrab que la seva traducció literària és 'esforç'. Té dues accepcions. Una lluita interior de cada individu per superar els seus defectes de caràcter i estar més a prop de Déu i una lluita defensiva per defensar l'islam de les agressions exteriors. Els mitjans de comunicació i alguns musulmans extremistes posen l'accent en aquesta segona accepció.

- Sobre el xoc de civilitzacions el veig més escèptic.

Ho sóc. Les guerres no s'enfronten a civilitzacions que defensen valors morals incompatibles, sinó a líders irresponsables que manipulen les seves religions respectives i els valors que elles representen en profit propi.

- Com acabarà la primavera àrab?

No sóc endeví. Però el que sí que em sembla positiu és que el fenomen no té marxa enrere. Els àrabs han decidit que volen deixar de ser súbdits per ser ciutadans.

- Sembla que els joves urbans que van ser el detonant gràcies a les xarxes socials han estat arraconats, potser mitjançant eleccions, però arraconats al cap i a la fi.

Més que arraconats, crec que només esperen la seva oportunitat. Fa poc, vaig parlar amb un dels principals blocaires egipcis, i em va dir que en la segona volta de les presidencials, al seu bloc van donar suport al vot nul. I, de passada, em va recordar que els candidats 'revolucionaris' a la primera volta havien aconseguit més del 51% dels vots. Ara cal que aquests aprenguin a deixar de banda els seus personalismes i ambicions i formin una aliança electoral.

- "Les tendències reformistes dins de l'islam es troben paralitzades i no poden exercir de contrapès als sectors fonamentalistes," la frase és seva.

En el pla acadèmic i universitari, sí. Però també crec que hi ha motius per a l'esperança. Turquia és des de fa 10 anys governada, amb èxit, per un partit islamista, partit que, a més, és un exemple per als països del nord d'Àfrica i Pròxim Orient. I ningú a Turquia no sembla haver-se sentit amenaçat o atacat en els seus valors durant aquest decenni.

- Occident també en té la culpa? Amb Algèria no només van beneir el cop d'estat sinó que després van mirar cap a l'altre costat en una guerra civil que va costar més de 100.000 morts.

I tant. A Algèria, diplomàtics del meu propi país, em van aconsellar que no anés al lloc de les massacres a cobrir-les, perquè si em passava alguna cosa, l'ambaixada "no" estaria en disposició de "saber qui ha estat" i no hi podria "ajudar". En aquell moment, era massa jove i inconscient com per valorar les implicacions d'aquelles paraules en la seva justa mesura.

- Qui va provocar més víctimes a l'Algèria, els fonamentalistes o els serveis de seguretat?

En primer lloc, va existir un delicte de no assistència a la persona en perill. Les massacres dels anys 1997 i 1998 es van produir a centenars de metres de llocs avançats de l'Exèrcit i ningú no va moure un dit. Després, hi ha el fenomen de la infiltració dels serveis secrets en els grups armats, per empènyer a cometre aquestes matances, actes repulsius davant els ulls de la societat, i restar suport als islamistes entre la ciutadania. Aquestes tàctiques converteixen els serveis secrets també en responsables dels crims contra la humanitat allà comesos. Però no hi ha voluntat política d'investigar i depurar responsabilitats. Algèria és gairebé tan important per Europa com l'Aràbia Saudita per als EUA.

- Els atemptats de Moscou que van servir per justificar la segona guerra txetxena, precisament la que van guanyar els russos, mai no han estat aclarits del tot.

Exactament. Un altre cas de manipulació de la violència que mai no ha estat degudament explicada o investigada. Si tenim en compte que alguns destacats dirigents dels serveis secrets algerians van ser formats per la KGB soviètica, ens adonem de les similituds i vincles que uneixen al conflicte txetxè i l'algerià, tot i els milers de quilòmetres que separen Grozni d'Algèria.

- La guerra d'Afganistan és una guerra perduda? Al mul·là Omar ni tan sols han aconseguit detenir-lo.

Depèn del que considerem per victòria. Que s'instauri un règim mínimament democràtic, immune a la corrupció, és impossible a curt o mitjà termini, però aconseguir que hi hagi a l'Afganistan un Govern prou fort com perquè afronti per si mateix la seva insurrecció i impedeixi que tornin a sorgir camps d'entrenament gihadistes, no.

- Continuem a l'Afganistan, per què Zapatero ens va treure de l'Iraq?

És possible, tot i que ho sento. Sóc dels qui considera que no cal retirar-se de l'Afganistan, i que el cas afganès no es pot amalgamar al de la invasió de l'Iraq. Malgrat tots els errors comesos per la coalició internacional, els afganesos, que tenen una relació d'amor-odi amb les tropes internacionals, estan avui millor que l'any 2000.

- Qui era menys transparent: el Govern de Zapatero o el d'Aznar?

Si fa no fa, encara que empraven diferents mètodes. Aznar era més Goebbels, és a dir, convertia una mentida en veritat a força de repetir-la fins a la sacietat. Zapatero edulcorava la realitat tot presentant a l'opinió pública una cosa que simplement no existia. Tots dos van posar als reporters innombrables traves i van demostrar sentir un menyspreu palmari per la llibertat d'expressió, el treball dels periodistes, i el dret del ciutadà a rebre una informació veraç.

- Si vostè fos el Secretari de Defensa nord-americà què faria respecte l'Afganistan?

Gràcies a Déu no ho sóc. Em preocuparia, això sí, de que els afganesos no tornessin a sentir-se abandonats per Occident, com després de la retirada soviètica.

- I si fos Barack Obama? Sembla que Bush va desaprofitar ambdues invasions l'onada de simpatia que van suposar els atemptats de l'11-S.

Bush i Obama no són comparables. No sóc un fan d'Obama, però encara hi ha classes i classes. Els danys que va causar Bush a l'enteniment entre Occident i el món islàmic trigaran generacions a ser reparats.

- Els autors dels atemptats de Londres estaven perfectament integrats al país: un fins i tot treballava d'assistent social.

No exactament. El líder, Mohammad Siddique Khan, sí. Però els altres tres eren joves problemàtics, marginats. Si s'aconsegueix frenar la marginació, no serien una presa tan fàcil de l'extremisme religiós.

- Scotland Yard va rematar aquell ciutadà brasiler?

Scotland Yard va dir moltíssimes mentides quan va matar per error en aquell vagó de metro, a Jean-Charles de Menezes, un brasiler, pensant que era un gihadista. Moltes.

- L'autor dels atemptats de Tolosa, Mohammad Merah, també era francès, encara que de segona generació d'immigrants.

No vaig estar a Tolosa, per tant no en puc opinar.

- El multiculturalisme a Europa ha fracassat com diuen alguns?

Això s'ha de veure. A mi m'agrada el multiculturalisme. M'agrada que la meva botiga de la cantonada estigui regentada per pakistanesos. Quan els compro alguna cosa, parlem de la seva cuina, que, al meu entendre, és la més exquisida del món.

- Quan vostè explica un dels seus viatges a Pakistan descriu el "ressentiment contra tot el que fes olor d'Occident". Fins i tot parla en el pròleg d'"un profund sentiment de greuge col·lectiu". L'Islam està ressentit respecte Occident?

És un sentiment d'humiliació col·lectiva, de ser una religió practicada en països que es troben aliens a les transformacions econòmiques i polítiques mundials. La creació de l'estat d'Israel és viscuda a tot el món islàmic com un atropellament ideat per les nacions més poderoses. No els culpo per això.

- Els musulmans se senten superiors als occidentals? Al cap I a la fi, als seus ulls, nosaltres som infidels, bevedors, fumadors i pecadors i la identitat musulmana és molt forta.

No m'agrada generalitzar. En 'Periodisme en el camp de batalla', parlo de la riquesa de la umma (comunitat islàmica), i de la imprecisió terminològica que suposa parlar d'un 'món musulmà'. No viuen la religió de la mateixa forma un saudita, un bosnià o un senegalès.

- A Occident, de vegades l'Islam fa por, o una part de l'Islam.

Això és problema d'Occident i de l'escàs coneixement del món de molts dels nostres paisans. Per a mi, veure a Barcelona una dona coberta amb un hijab, sempre que porti el vel per convicció íntima i sense que hi hagi hagut imposicions, no em produeix cap aldarull intern.

- Existeix l'Islam moderat?

M'agradaria que els qui plantegen aquesta qüestió, llegissin alguna cosa sobre les confraries sunnites, per posar-n'hi un exemple.

- Em vaig quedar de pedra amb el cas de l'imam de Terrassa. És un cas aïllat o pot haver-n'hi més?

No faig informació local, i desconec completament el cas. Tinc costum de no opinar del que no sé.

- Un imam tampoc no és un capellà: no és una autoritat només religiosa, també social i fins i tot política.

Sempre que els seus consells i ensenyaments es dirigeixin a la seva pròpia comunitat i no faci proselitisme mitjançant la imposició, la veritat és que el que sigui o deixi de ser un ulema m'és indiferent.

- L'altre dia vam publicar a e-notícies, que en un any s'han obert 28 noves mesquites a Catalunya, s'ha de témer alguna cosa?

Repeteixo que no faig informació local, i desconec el tema. Sí que li explicaré els problemes que he vist en altres països europeus amb immigració musulmana i que hauríem d'esforçar per evitar a Catalunya. El més important de tots, que determinades potències del Pròxim Orient, tipus Aràbia Saudita, són les que financen mesquites i ens envien líders religiosos. M'agradaria que a Catalunya sorgís un islam veritablement català, amb ulemes nascuts i formats aquí.

- Tornant a l'Orient Mitjà, Bashir al-Assad és un fill de puta però és el nostre fill de puta?

No, no. El d'al-Assad ha estat un règim que històricament s'ha portat molt malament amb Occident, amb qui sempre tenia topades i disputes. El problema és un altre. A Espanya, hi ha un sector de l'esquerra que sembla adorar aquest tipus de dictadors, pel simple fet que en el passat van plantar cara als EUA o a Israel. A aquests, jo els convidaria a viure un any a la Líbia de Gaddafi, o a l'Algèria dels generals, o a la Síria d'al-Assad.

- La Lliga Àrab demana la seva democratització però pot dir-me un membre de la Lliga Àrab, almenys fins ara, que sigui un règim democràtic?

La Lliga Àrab és un organisme bastant irrellevant, i una de les raons és que, fins ara, ha estat un club de dictadors.

- Porta tres lustres en l'ofici. Deixi'm fer-li també unes preguntes sobre periodisme: s'ha passat mitja vida professional combatent les "versions oficials"?

Sí, i amb molta honra. No sap la satisfacció que li dóna a un poder proclamar als quatre vents, mitjançant una informació ben contrastada: 'Trillo, ets un mentider' o 'Zapatero, ens vens motos'. Això és impagable.

- Quan va començar no hi havia Internet ni telèfons mòbils, com ha canviat el periodisme de guerra des de llavors?

No gaire. Ara hi ha més pressió de temps, cal fer més coses. Alimentar la web, escriure una crònica ben 'farcida' pel paper, i després muntar un vídeo. Però l'essència continua sent la mateixa: 'Vés, impregna't d'això, i explica-ho'.

- Internet no amenaça el reporterisme? Les empreses poden pensar: per què enviar un enviat especial que ens costarà una 'molts calés' si podem veure el que passa a Youtube.

Informar ve del verb formar, i no es pot formar si no es transmet material o dades contrastades i fiables. I un vídeo de Youtube no és ni fiable ni contrastat. Miri, malgrat la crisi i el dur moment econòmic que es viu en els mitjans, en el meu diari em segueixen enviant a cobrir conflictes.

- "Un periodista no és cap investigador". La frase també és seva: de vegades sembla que als periodistes ens demanen que fem de detectius, de fiscals o fins i tot de policies.

Sí, encara que suposo també que això és problema de molts de nosaltres, els periodistes, que oblidem la naturalesa del nostre treball i que no aconseguim entendre que som només això, comunicadors. Cal posar-se en qüestió sempre i a totes hores, i lluitar contra aquest ego que pugna per sortir.

- Com s'informa sobre conflictes "sense caure en simplismes ni col·locar etiquetes"?

Entenent que en una guerra no hi ha bons o dolents, sinó víctimes i botxins.

- Ja em perdonarà però vostè és un 'rara avis': per què no ha fet com "el 99% dels éssers humans, amb una existència predictible, marcada per la feina, els sopars, les visites a familiars i amics i les anades al cinema? "

Suposo que perquè el cos m'ho ha demanat. / Una entrevista de Xavier Rius

Marc Marginedas, autor del llibre "Periodismo en el campo de batalla"

Publicitat
Publicitat

29 Comentaris

Publicitat
#10 fart de tot, bcn, 21/07/2012 - 12:44

En aquest fòrum sempre hi han comentaris de gent ignorant que no coneix res de l'història d'aquests països, ex-colònies d'Occident, i que sempre es mou en el terreny dels tòpics que esbomben els medis de comunicació sobre l'Islam: que si són fanàtics, terroristes, dolents, etc..Fa una mica de pena.

#10.1 gerry, Barcelona, 22/07/2012 - 09:30

Afortunadament es poden llegir paraules de seny; tens tota la raó, abans de res cal llegir i no opinar amb els budells. Una cosa és l'Islam i altre els musulmans, exactament igual que en totes les religions, hi ha de tot, i fomentar l'odi amb tópics generalistes és la pitjor manera de viure plegats.

#10.2 Terraxa, Terrassa, 22/07/2012 - 20:12

jo només pregunto, és possible al Marroc que un marroquí, nascut musulmà, faci públic que és ateu, que ja no és musulmà?
No, va, més seriosament, imaginem-nos que és una dona, una dona que decideix ser no musulmana.
vinga, va, respostes.

#9 Sara, Barcelona, 21/07/2012 - 11:14

Haurieu d'estar agraïts per tot el que l'Islam i els árabs ens han donat.
La seva cultura ha aportat molt al món actual.
L'Alhambra és un exemple. També han aportat molt a la medicina i al comerç.
Si l'Islam és així és perque han imitat el Cristianisme. Monoteísme i Masclisme.

#9.1 Terraxa, Terrassa, 21/07/2012 - 12:23

Sara, tens allò que se'n diu "empanada mental" , però molt grossa.

#9.2 Farabund Empanada Preferent, Mur de la Vergonya Sionista, 21/07/2012 - 18:34

Molts grosses deuen ser les teves dones, Terraxo, aquelles jueves, mare i filla, que encara ara les prohibiu d'entar al Mur de les Lamentacions i les obligueu a seure al final de l'autobús, com abans fèieu amb els negres.

#9.3 Terraxa, Terrassa, 22/07/2012 - 20:10

ah, ara es tracta dels jueus.
doncs mira, ja que treus el tema de les altres religions, parlem de la situació dels no musulmans a països islàmics. I no estic parlant només de les altres religions, sinó de musulmans que decideixen no ser musulmans.
Ah! resulta que això no pot ser, que es apostasia

#8 fart de tot, Catalunya, 21/07/2012 - 01:22

Pels comentaris que apareixen, hi ha una gran ignorància respecte a l'Islam, agreujada pels missatges negatius dels medis de comunicació i la demagogia de la dreta populista. Deu ser proporcional a la mala premsa que te Occident a aquests països, ex-colonies amb anys d'humil-liacions i abusos.

#7 Sandra, Girona, 20/07/2012 - 22:41

Us recomano que aquest estiu us mogueu arreu de Catalunya, poble a poble i al·lucinareu amb la invasió islàmica que tenim instaurada. Faltarà saber com s'aliaran amb els xinesos... Hem assumit els problemes socials del Marroc i s'han fet forts!!!

#7.1 Gerard, Barna, 21/07/2012 - 01:03

No hem assumit res. Els empresaris, de la mà dels polítics, van decidir que necessitaven mà d'obra barata fossin quines fossin les conseqüències. Els xinesos i els marroquins no tenen res a veure, no cal tornar-se paranoic. Cal ser més lúdics que mai i no equivocar-se d'enemic.

#7.2 fart de tot, Cat, 21/07/2012 - 01:28

En aquest fòrum sempre hi han comentaris de gent ignorant que no coneix res de l'història d'aquests països, ex-colònies d'Occident, i que sempre es mou en el terreny dels tòpics que esbomben els medis de comunicació sobre l'Islam: que si són fanàtics, terroristes, dolents, etc..Fa una mica de pena.

#7.3 íñigo, Marbella, 21/07/2012 - 01:39

Claro. Decídselo a vuestros amigos naZionalistas que impulsaron la emigración de cualquier sitio menos la de países de lengua española. Muy bien. Dentro de unos añitos viviréis en Moriluña.

#7.4 El azote de los necios, Barcelona, España, 21/07/2012 - 04:55

Humillación sufrimos nosotros, por haber sido invadidos por africanos islamistas durante siglos...y a la vista está que lo mejor que pudimos hacer fué expulsarlos sino estariamos muertos de hambre, retrasados, con un indice de analfabetismo del 50% como en Marruecos y con un grado de progreso nulo..

#6 Terraxa, Terrassa, 20/07/2012 - 20:16

Hi ha un fet que demostra clarament el seu error: si en Marc sigues una dona no hauria pogut fer el que ha fet i on ho ha fet.
Encara que el vel el dugues per "conviccio intima", que es el motiu pel qual el duen la majoria de dones en aquests paisos: "conviccio intima", si sr.

#6.1 Marc Marginedas, barcelona, 29/07/2012 - 11:52

Terraxa, no sé si t'has fixat que hi ha moltes reporteres dones que treballen al món islàmic. La Mayte Carrasco, la Mònica Bernabé a l'Afganistan, la Monica Garcia Prieto. Totes elles molt molt conegudes...

#6.2 Terraxa, Terrassa, 16/09/2012 - 18:51

Marc, no et fixis en dones occidentals que fan una feina temporal allà, fixa't en les dones nascudes dins societats musulmanes.

#6.3 Marc Marginedas, Missatge, 13/10/2012 - 01:09

Terraxa:
Les meves dues millors amigues professionals trevallen pel Financial Times. Una d'elles es diu Roula Khalaf, del Líban. La segona, Heba Saleh, d'Egipte. Al'estiu, vaig anar al Líban, a veure a la Roula. Vaig conèixer una amiga seva, que trevalla per la CNN. Es diu Roula Amin. N'hi ha moltes