La Generalitat ha deixat per darrera vegada els Mossos amb el cul a l’aire -com diu l’expressió col·loquial-, el passat dijous quan en ple judici contra set manifestants indepdendentistes acusats d’aldarulls durant la investidura fallida de Carles Puigdemont el gener del 2018 el propi advocat de la Generalitat va dir que deixava de representar els agents ferits “per ordres del Departament d’Interior”.
Fonts del Mossos han explicat a e-notícies que “és una vergonya: no defensen els agents”. “En matèria d’ordre públic no defensen el treballador per acontentar la CUP i axiò és molt greu”, han afegit. “No defensen els agents en cas de desordres públics, trencar furgos o el que sigui”, han insistit.
L’anunci va agafar per sorpresa el tribunal i els propis agents. La vista ha quedat ajornada fins que els mossos designin nous advocats i procuradors. En aquest cas demanaven per als acusats penes de presó per desordres públics i desacatament a l’autoritat. Cinc agents van resultat ferits durant els incidents.
La manca de suport als Mossos -traduït en mesures concretes- s’ha ha anat incrementant d’ença del pacte d’Esquerra i Junts amb la CUP. La conselleria ja va explicar el passat mes de juliol, en plenes converses amb la CUP, que a partir d’aleshores la defensa d’agents del cos no la faria el Departament d’Interior sinó el gabinet jurídic central.
El Govern, d’altra banda, va deixar de banda els Mossos el passat mes d'octubre, quan va rebutjar donar suport al cos policial. Amb els vots en contra d'ERC i Junts, entre d'altres, no es va aprovar un text que manifestava que "el Parlament de Catalunya condemna les agressions dirigides al cos de Mossos, a les policies locals i els serveis d'emergència en els últims mesos i manifesta el seu suport a tots els cossos policials i d'emergències que actuen a Catalunya".
Divendres passat -durant la primera sessió de la comissió sobre el model policial al Parlament- ja es va aprovar també estudiar la creació d'un mecanisme públic i independent de fiscalització dels Mossos amb els vots d’Esquerra, Junts, En Comú Podem i la CUP.
