El militar i biògraf de Macià, Joaquín Rivera Chamorro, ha afirmat que Francesc Macià va voler anar a Cuba a combatre els independentistes cubans". L'autor de la biografia de Francesc Macià 'La fe del convers', que ha concedit aquest diumenge una entrevista a e-notícies, ha apuntat també que el complot de Prats de Molló "va ser una bogeria a la catalana".
"Macià va voler anar de voluntari a Cuba a combatre els independentistes cubans" ha apuntat Rivera en l'entrevista. "Va demanar anar de voluntari, però no va ser admès" ha explicat el biògraf i militar.
L'autor de la biografia de Macià ha indicat que "Macià va tenir una sort tremenda a la vida", ja que va poder estudiar o com "quan va conèixer la seva dona". "Macià va fer un braguetazo total" ha apuntat, explicant que "a Lleida va conèixer la que seria la seva dona, que era la filla d'Agapito Lamarca, que era un reputat arquitecte i tenia terres", fet que li va permetre "aconseguir la finca de Balmaya". "És un conservador molt típic de l'època, li agradava anar als toros" explica.
"La política catalana sempre s'ha caracteritzat per dues coses, la primera: l'atomització dels partits polítics. Es generen un munt d'agrupacions, partits que després es van escindint i això és constant durant la restauració i sobretot quan decau la restauració" apunta Rivera. "Una altra característica és el binomi de Madrid - Barcelona, representat amb Prat de la Riba i Cambó o representat després amb Macià i Companys" afirma.
"La invasió de Prats de Molló va ser una bogeria a la catalana" ha manifestat el biògraf, que ha qualificat el complot de Francesc Macià també de "rocambolesc".
"Macià va jurar lleialtat a Alfons XIII el 1909" explica el seu biògraf, assenyalant que "va parlar de la seva lleialtat a Alfons XIII i a Espanya" abans d'experimentar una "mutació" en només 10 anys. L'autor explica que Macià va passar "d'un senyor d'idees conservadores i amb un concepte de nació molt diferent del que va tenir 10 anys després, amb 56 o 57 anys".
Joaquín Rivera Chamorro (Madrid, 1972 és militar -capità de l'arma d'enginyers- i ha estat destinat en diverses zones com Bòsnia, Kosovo, Afganistan o el Líban. Sempre en tasques de desminatge i en períodes compresos entre els cinc i els set mesos. També té un máster en Pau, seguretat i Defensa i ha publicat diversos treballs sobre seguretat internacional, relacions internacionals, terrorisme global, geoestratègia i geopolític. Actualment s'està doctorant en seguretat internacional a l'Institut Universitari Gutiérrez Mellado.