La població estrangera resident a Catalunya era, a 1 de gener del 2021, d’1.250.665 persones, xifra que representa el 16,1% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d’estrangers ha disminuït en 9.954 persones amb relació a un any enrere, una disminució interanual del 0,8%. En el mateix període, la població de nacionalitat espanyola experimenta un decreixement de 7.163 persones. L’evolució de la població estrangera el darrer any presenta diferències al territori català. A 28 comarques i l’Aran registren augments, mentre que hi ha 13 comarques que registren disminucions.
Per àmbits territorials, es registren disminucions a l’àrea metropolitana (1,7%), les comarques gironines (0,2%) i el Camp de Tarragona (0,2%). Els altres àmbits presenten augments, especialment el Penedès (1,9%), Ponent (1,8%) i les Terres de l’Ebre (1,7%). Els majors augments es registren a les Garrigues (6,3%), l’Alt Urgell (5,5%), el Pallars Sobirà (5,5%), l’Alta Ribagorça (5,1%) i el Moianès (5,0%). Les majors disminucions es registren al Barcelonès (2,7%), el Gironès (2,5%), l’Alt Penedès (2,4%), la Cerdanya (2,3%) i el Pallars Jussà (2,2%).
Les proporcions més elevades de població estrangera es registren a les comarques de la Segarra (27,7%), l’Alt Empordà (24,9%), el Barcelonès (20,8%), el Gironès (20,6%), la Selva (20,4%) i el Baix Empordà (20,0%). Per contra, les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Moianès (9,4%), el Vallès Oriental (9,5%), el Pallars Sobirà (9,5%), l’Anoia (9,6%) i el Berguedà (9,8%). A Catalunya hi ha 36 municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%. Destaquen Guissona (52,6%), Castelló d’Empúries (43,5%), la Portella (39,6%), Salt (38,5%) i Sant Pere Pescador (37,1%).
Barcelona és el municipi on resideixen més estrangers, 348.302, tot i que ha tingut una disminució de 10.785 estrangers respecte de l’any anterior. Altres municipis que destaquen són l’Hospitalet de Llobregat, amb 58.685 persones de nacionalitat estrangera, Badalona (34.361), Terrassa (30.298) i Sabadell (28.794).
L’any 2021, la població d’origen europeu és la més nombrosa i representa gairebé un terç de la població estrangera resident a Catalunya (31,0%), dels quals el 22,8% són de la Unió Europea i el 8,2% de la resta d’Europa. El segon lloc correspon a la població americana (28,1%) seguit pels originaris d’Àfrica (26,0%). Més allunyada d’aquest col·lectiu, la població asiàtica representa el 14,8% de la població estrangera.
La població estrangera resident a Catalunya és heterogènia quant a les procedències, representades per més de 170 nacionalitats. La comunitat marroquina és la més nombrosa (238.003) i equival a la cinquena part dels estrangers (19,0%). El segon lloc, l’ocupa la població de Romania (87.704) amb una representació del 7,0%. En el rànquing de nacionalitats, se situa després la població italiana (70.511) i la xinesa (63.753), que representen el 5,6% i 5,1% respectivament.
La població marroquina és la primera nacionalitat a 28 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 8 comarques i l’Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la colombiana; a la Garrotxa, l'índia; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la maliana.
