Societat · 12 d'Agost de 2021. 15:19h.

Música contra el nazisme

L'edifici on es va signar l'Acord de Munich és ara una facultat universitària

Música contra el nazisme

La conserge em deixa passar, però amb la condició que no faci fotos. El degà de la Hochshule für Musik un Theater -és a dir: la facultat de Música i Teatre de la Universitat de Munich- n'ha d'estar fins els collons.

En efecte, el recinte va ser als anys 30 la Füherbau, l'edifici del Führer. El lloc en el que el 29 de setembre de 1938 es va signar el desmembrament de Txecoslovàquia. No van estar aquells dies les democràcies occidentals molt encertades. Les autoritats txeques no van ser ni convidades.

No està malament això de venjar-se dels nazis a força de música i cultura malgrat que, com se sap, eren grans melòmans. Hitler inaugurava el congrés oficial del partit a Nuremberg, no gaire lluny, amb "Els mestres cantaires de Nuremberg", una òpera de Wagner que dura més de quatre hores. El canceller presumia d'haver-la vist més de 200 cops.

Una placa recorda l’Acord de Munich, discretament, a l'entrada de l’immoble en tres idiomes -sospito que, en alemany, en txec i en eslovac- encara que les lletres estan deslluïdes pel pas del temps.

868b761e-ecc1-45e2-8af0-c007851fec10.jpg

 

El vestíbul -de dues plantes amb sis columnes a cada costat- encongeix el cor. T'imagines a Hitler (Alemanya), a Chamberlain (Regne Unit), a Édouard Daladier (França) i a Mussolini (Itàlia), que estava d'oient, pujant les escales i et dóna una mica de no-sé-què.

bundesarchivbild146-1970-052-24mu?nchenerabkommenmussolinihitlerchamberlain.jpg

Benito Mussolini, Adolf Hitler (al costat del seu intèrpret oficial Paul-Otto Schmidt) i Arthur Neville Chamberlain.

 

Com se sap, Chamberlain va tornar a París amb un tros de paper que va ensenyar a l'arribada, només aterrar, i aquella frase mítica que es va demostrar falsa: "Pau per al nostre temps".

Hitler no en tenia prou i uns mesos després -el març de 1939- es va cruspir la resta de país. Va convertir la República Txeca en el protectorat de Bohèmia i Moràvia. En 1941 va nomenar com Reichsprotektor a un dels seus nazis preferits: Reinhard Heydrich.

Era el nazi perfecte: ros, fred, implacable, tocava el violí i fins sabia pilotar avions -un cop va caure darrera de les línies soviètiques i Hitler li va prohibir tornar a volar no fos cas que l’enxampessin els soviètics-. En resum, l’hereu que hauria volgut Hitler en cas de tenir fills.

L'edifici en qüestió va ser dissenyat, en el més pur estil germànic, per Paul Ludwig Troost (1878-1934). L'arquitecte preferit de Hitler fins a la seva mort, quan va ser substituït per Albert Speer.

Estava en ple districte nazi. A l'altra banda de la Königsplatz (literalment la Plaça del Rei) hi havia un edifici bessó que ara allotja l'Institut d'Egiptologia de la universitat, entre altres dependències.

Als voltants hi havia també la Casa Parda, la primera seu del partit, destruïda durant un bombardeig i ara feliçment el NS-Dokumentationszentrum, un dels millors museus per entendre l'horror del III Reich.

3b16d18f-5349-4833-ae9b-61684b11476d.jpg

O els Temples de l'Honor, amb els 16 morts al putsch de Munic -un era un cambrer mort per una bala perduda, no se sap si nazi, però així es quadraven les comptes-.

La veritat és que, fins i tot per a un escèptic com jo, vaig sortir convençut que potser el karma existeix. Neville Chamberlain va ser descavalcat el 10 de maig de 1940 -el dia de la invasió de França i els Països Baixos per Winston Churchill- un home sens dubte amb més caràcter, encara que llavors ja tenia 64 anys. Va morir amb prou feienes uns mesos després, el 9 de novembre, d’un càncer.

L'altre protagonista, el primer ministre francès Édouard Daladier, va ser deportat després de la derrota de França primer al camp de concentració de Buchenwald -prop de la veïna Weimar- i després a un castell de Tirol fins que va ser alliberat pels americans. Va tornar fins i tot a la política i es va enfrontar, sense èxit, a De Gaulle. De Gaulle era molt De Gaulle.

El quart convidat, Benito Mussolini, va acabar com se sap, penjat d'una gasolinera./ Un reportatge de Xavier Rius

Publicitat
Publicitat

1 Comentaris

Publicitat
#1 David, FOLGUEROLES, 12/08/2021 - 23:04

¿Es aquí donde se instalará la mesa de diálogo entre el Sanchez y los independentistas?