El Tribunal d'Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, ha decidit suspendre el procés d'extradició de l'expresident Carles Puigdemont a l'espera que els tribunals europeus prenguin una decisió relativa a la immunitat i a les qüestions prejudicials. Aquesta no és la primera decisió favorable per a Puigdemont, que es troba en rebel·lia per la justícia espanyola i està acusat d'un delicte de sedició i malversació de cabals públics pel procés del 2017. Anteriorment, la Justícia belga i alemanya ja s'havia pronunciat a favor seu.
Puigdemont va aconseguir la seva primera victòria judicial el 6 de novembre de 2017 després de fixar la seva residència en Waterloo (Bèlgica). Ell, juntament amb Comín, Ponsatí, Puig i Meritxell Serret; es van lliurar en una comissaria per evitar la imatge d'una detenció, i en tot just dotze hores el jutge els va deixar en llibertat amb obligació de no abandonar Bèlgica mentre les diferents instàncies judicials estudiaven l'euroordre que, finalment, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, el 5 de desembre d'aquest any, per a evitar que Bèlgica rebutgés el seu lliurar.
Posteriorment, Puigdemont va ser detingut a Alemanya el 25 de març de 2018 a causa d'una euroordre acabada de formalitzar durant l'estada de l'expresiden a Finlàndia. Va passar dotze dies en la presó, però va quedar en llibertat provisional amb una fiança de 75.000 euros i, d'entrada, el jutge va descartar extradir-ho per rebel·lió. El 12 de juliol de 2018, el Tribunal Superior de Schleswig-Holstein es va pronunciar definitivament sobre el cas dictant que l'extradició només es podria produir per a jutjar a l'expresident de la Generalitat per malversació.
Aquesta decisió va molestar al magistrat del Suprem instructor de la causa del procés, que aquell mateix mes va recordar que el sistema de l'euroordre de detenció es basa en la "confiança recíproca entre els Estats membres" i, després de retirar les ordres de detenció, va lamentar la "falta de compromís del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein amb uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional espanyol".
Arran de la seva detenció a Itàlia el passat 23 de setembre, Puigdemont va presentar la petició de mesures cautelars davant la Justícia europea per a recuperar la seva immunitat. A finals de juliol la Justícia europea va desestimar les mesures cautelars demanades per Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín contra l'aixecament d'immunitat votat en el Parlament Europeu al mateix temps que va donar per suspeses les euroordres mentre es resolen les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal Suprem davant la Justícia europea arran del rebuig de l'extradició de l'exconseller Lluís Puig per part de la justícia belga.
En efecte, la Fiscalia de Brussel·les va informar l'agost de 2020 que el jutjat de primera instància de la capital belga havia denegat l'euroordre que demanava l'extradició de Lluís Puig. El jutge va considerar llavors que el Tribunal Suprem, que va ser l'encarregat d'emetre l'euroordre, no era competent per a fer-lo. Amb el cas tancat de Puig, la justícia belga encara té pendents de resoldre els casos de Puigdemont i de Comín.
