Publicitat
Societat · 24 de Gener de 2011. 17:40h.

Trenta anys del 'Manifest dels 2.300'

Un exdiputat de Ciutadans vol commemorar el polèmic document

Trenta anys del 'Manifest dels 2.300'

José Domingo, en una concentració a favor del bilingüisme

Impulso ciudadano, l'entitat dirigida per l'exdiputat de Ciutadans, José Domingo, ha anunciat la celebració del XXX aniversari del Manifest per la igualtat dels drets lingüístics a Catalunya, que va ser conegut com el Manifest dels 2.300. Segons aquesta organització, "ens identifiquem amb la conclusió final d'aquell document", que reivindicava que "es pot ser català, viure arrelat i estimar Catalunya, parlant castellà".

"Proclamem que no hi ha cap raó democràtica que justifiqui el propòsit de convertir el català en l'única llengua oficial de Catalunya", ha indicat Impulso Ciudadano, que també reclama el "dret a rebre l'ensenyament en la llengua materna" i que a les escoles "no només s'ensenyi en català". L'entitat presidida per Domingo ha assegurat que "les autoritats estan duent a terme un procés de substitució lingüística del castellà per al català a través de la coacció i la imposició".

"Evidenciem que el dret a ser educat en castellà ni es compleix, ni està garantit", ha afegit, alhora que ha indicat que "la imposició d'una llengua sobre l'altra estimula l'enfrontament". Impulso Ciudadano commemorarà el 30è aniversari del manifest el proper dia 12 de març a Barcelona, en el qual hi seran "els principals promotors i subscriptors d'aquell manifest".

Publicitat
Publicitat

26 Comentaris

Publicitat
#26 Ramon, Barcelona, 25/01/2011 - 11:48

Pere Gimferrer posava d'altres exemples, però Mercè Rodoreda també n'és un. Li pregunten que com recordava Barcelona i respon que la recordava catalana. Doncs bé, aquella Barcelona que ja no la trobava catalana la recordo catalaníssima al costat de l'horror actual. O reaccionem o tururut.

#25 yonosoytonto, vic, 25/01/2011 - 11:36

ánimo pepe!!!!!!!!!

#24 Ramon, Barcelona, 25/01/2011 - 10:07

Gimferrer explica que, exiliat que tornava, exiliat que li queia l'ànima als peus de tan castellanitzada que trobava Barcelona en comparació a la que havia deixat enrere vint o trenta anys abans. I saps què, aquella Barcelona la recordo bàsicament catalana. Tot depèn de amb què ho comparis.

#23 Ramon, Barcelona, 25/01/2011 - 09:53

I és clar, Josep. Diglòssia. L'escrit, l'oficial i l'ensenyament que hi hagués, en castellà. Però el dia a dia, la vida, era en català i cada nova fornada d'immigrants a ciutat acabava integrant-se malgrat tot. El canvi substancial és molt recent. I els anys 80 eren vitals per evitar-lo.

#22 Rauric, Londres, 25/01/2011 - 09:37

En Jose Domingo semble estar en una edat difícil, granets a la cara per estar en ple creixement i de tant en tant va descobrint el seu cos adolescent que dia a dia li dona noves sorpreses inesperades i no sap que és ni que li passa, la pubertat passa com tot en la vida, no s'espanti i visqui home.