El Govern, amb Pere Aragonès exercint funcions de president després de la inhabilitació de Quim Torra, va acordar el 15 de gener ajornar les eleccions del passat 14 de febrer fins al 30 de maig amb quasi la meitat dels casos que hi ha ara. La setmana de l'11 al 17 de gener hi va haver més de 27.000 casos de covid a Catalunya pels més de 46.000 que hi ha hagut aquesta darrera setmana.
El decret, tombat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que deixava sense efecte la convocatòria del 14 de febrer, establia que "les eleccions al Parlament de Catalunya es convocaran per tal que tinguin lloc el dia 30 de maig de 2021, prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública i de l'evolució de la pandèmia en el territori de Catalunya, i amb la deliberació prèvia del Govern, mitjançant un decret del vicepresident del Govern en substitució de la presidència de la Generalitat".
També indicava que "les circumstàncies sanitàries impedeixen garantir les condicions per al desenvolupament d'un procés electoral amb llibertat de concurrència, votació i execució". A més, remarcava que "el resultat final podria no respondre a la voluntat de la col·lectivitat" si els afectats en major o menor grau per la pandèmia no poden anar a votar".
L'aleshores portaveu del Govern, Meritxell Budó, va al·legar que "el més important en unes eleccions són els electors, i en les condicions actuals de pandèmia hem de garantir el dret a la participació política, el dret a vot, el dret a la salut i el dret a la vida". Tanmateix, el Govern va flexibilitzar les mesures restrictives pel pont de la Puríssima i per les festes de Nadal.
