Publicitat
Societat · 6 d'Agost de 2012. 12:57h.

Voltors a l'Empordà

Lladres intenten endur-se metall després de l'incendi

Voltors a l'Empordà

El bar del camping

L'altre dia, al càmping Les Pedres, de Capmany, que es va cremar durant l'incendi del passat mes de juliol, van enxampar uns paios que buscaven restes de metall de les autocaravanes.

- "El ferro va a vint cèntims el quilo. I el coure encara més". M'explica el David, el gendre del propietari.

A l'entrada han hagut de posar un cartell que diu: "Prohibido el paso a personas NO AUTORIZADAS". L'"autorizadas" en majúscula i subratllat i tot. Que se't cremi un càmping i encara hagis de fer fora els lladres deu ser el pitjor que pot passar.

- Ha vingut cap autoritat?, li pregunto.
- Sí, l'alcalde.
- El de Figueres?, demano estranyat pensant en el Santi Vila.
- No, el de Capmany.

Aquesta localitat de l'Alt Empordà -s'hi arriba per l'última sortida de l'autopista abans de la frontera- és un nom mític del periodisme català perquè l'Ibàñez Escofet hi va escriure les seves memòries, "La memòria és un gran cementiri" (Edicions 62, 1995)

- M'estranya que no hagi vingut el president Mas.
El David, en aquest cas, em respon però alça les espatlles en senyal d'interrogant.

El conseller d'Empresa, Francesc Xavier Mena -acompanyat de la directora general de Turisme, Marian Muro- sí que va visitar l'Alt Empordà el passat 24 de juliol, però en ple incendi no van passar del Centre de Comandament. A Figueres es va reunir amb representants del Patronat de Turisme, de l’Associació d’Apartaments Turístics, de l’Associació de Càmpings , de l’Associació de Turisme Rural i de la Federació d’Hostaleria.

I la vicepresidenta, Joana Ortega, també va celebrar una trobada el passat dia 27 amb 24 alcaldes de la zona, però el president no ha passat del Festival de Peralada, del de Cap Roig i de l'escola d'estiu de la JNC, a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental) on va demanar acabar amb “la insolidaritat de l’Estat cap els territoris més productius”, segons el comunicat oficial de CDC.

Aquí també necessiten solidaritat, sobretot caliu, tot i que aquesta paraula no deu ser la més adequada després d'un incendi. Però com que les nostres autoritats no tenen ni un duro -ni un euro- no deuen voler visitar la comarca per si de cas. De fet, a hores d'ara, el Consell Executiu encara no ha anunciat un pla específic d'ajuts.

I això que l'espectacle és desolador. En aquest tipus de tragèdies els periodistes acostumem a emprar l'expressió "paisatge lunar", però aquí les alzines semblen pèls de punta i, a la Lluna, no hi ha arbres. L'edifici de recepció està intacte, la resta ha quedat gairebé tot calcinat.

- Ho teníeu tot assegurat?
- Sí, però la putada és que s'han cremat els arbres. L'assegurança no els farà créixer.

Els pins i les alzines els va plantar el mateix propietari, l'Antonio Herder, quan va descobrir aquest paratge ara fa vint anys. El web del càmping explica, en efecte, que està "situat enmig d'un bosc frondós de velles alzines sureres, al Càmping Les Pedres podran gaudir d'una estada agradable".

"Un càmping perfecte -afegeix- per descansar un o uns dies durant el seu viatge per proximitat a l'autopista AP7 o la N II". Ideal també, es llegeix a la plana web, per "visitar el Museu Dalí de Figueres, les ruïnes d'Empúries, el pont de Besalú...". En el fons, un càmping és com una gran família.

L'Antonio és holandès. Per això hi havia una colònia important dels Països Baixos o "gent que estava de pas cap a Europa -continua el David-: venien per una nit, però de vegades s'hi estaven tan bé que s'hi quedaven dues o tres".

Aquell dissabte -el fatídic diumenge 22 de juliol- encara van entrar uns avis holandesos amb les seves nétes. Van anar a la platja. Quan van tornar ja no els quedava res. Ni els passaports. "No ens van reclamar res. I això que havien pagat per tres setmanes".

Els clients holandesos estan fets d'una altra pasta. "Arriben a ser d'aquí i ens haguessin reclamat almenys els calés". "D'altres han marxat amb llàgrimes als ulls, però ens han dit que l'any que ve tornaran".

"A la una vam començar a veure fum i vam trucar al 112 -explica-: ens van dir que tranquils, que tot estava controlat. Els vam dir que això era un càmping, que hi havia gent, però que no patíssim. A les quatre les flames ja estaven aquí."

"Quan la gent ja havia fugit cap a Capmany, va arribar un cotxe dels Mossos. Quasi m'atropellen. Estaven molt desorientats. Venien de Blanes". El foc s'ho va cruspir tot en un tres i no res. "La meva sogra, des de Capmany, sentia explotar les bombones de butà". Els bungalows han quedat reduïts a ferralla. Només en queda l'estructura.

L'Antonio no vol atendre més periodistes i l'entenc perfectament. Els periodistes també som una mica com els voltors, però tinc permís per recórrer totes les instal·lacions. Als seus 68 o 69 anys el veig feinejant per tot arreu. Un altre estaria enfonsat. Ell, en canvi, ja pensa en la reconstrucció.

- "Et recomano que comencis per aquí -m'assenyala el David-: Era la zona de bungalows. Ara no queda res". Només ferros retorçats. O les parets d'edificis de ciment. També xassís de vehicles. Sembla com si hi hagués passat una guerra, més que un incendi.

En tot el càmping només hi ha un parell de turistes. Dues supervivents -jubilades britàniques-: una s'ha fet famosa perquè les flames van arribar fins a la finestra de la seva autocaravan. El plàstic es va fondre pels efectes de la calor.

I una parella escocesa -amb dues filles- que no es van assabentar que el càmping havia estat víctima de l'incendi de l'Empordà, amb més de 13.000 hectàrees cremades. Com que havien pagat a l'avançada, s'hi han instal·lat igualment.

A la sortida, em crida l'atenció un extintor que roman al seu lloc. No hagués servit de res, és clar, però sobta veure un extintor per estrenar després d'un incendi. Pregunto si, almenys, fan menús per contribuir modestament a la reconstrucció. Però el càmping era tan tranquil que només hi havia servei de bar. I a les tardes. Tan sols un futbolí en tot el recinte. En fi, el paradís.

De tant en tant arriba també algú de visita. Un client, un amic, un familiar. Amb l'ai al cor. És com un funeral quan vas a donar el condol. En arribar hi havia una parella estrangera, de mitjana edat, que s'han emocionat només baixar del cotxe.

Però l'esperança és l'últim que s'ha de perdre. En marxar hi ha també una parella jove, amb un fill i un Renault Scenic blau. "Són de Sant Celoni -m'acomiada el David-: van perdre la caravana, però ja se n'han comprat un altra. Sort, David i Antonio. Em venen ganes de tornar l'any vinent. Segur que ja tornarà a estar en plena activitat. / Un reportatge de Xavier Rius.

Veure fotogaleria





Publicitat
Publicitat

7 Comentaris

Publicitat
#4 spanish, Madrid, 07/08/2012 - 10:50

i tant voltors hi ha a tota catalunya, son sobranistes de cap de setmana i convergents diuen que defensen el pais pero l´unics que fan es espoliar-lo

#3 Josep Pages Canaleta Cardedeu, Cardedeu, 06/08/2012 - 17:02

Sempre passa i passara de les desgracias de algu , sempre benen els que volem treura algu he probecho per els Aixo es alo que diuen Fer leña del arbre caido he

#2 Pere, BCN, 06/08/2012 - 13:57

El que ha fet el cartell el poden comdemnar per racista.
Perquè ho ha fet en la llengua dels immigrants? ell dona per suposat que els lladres son immigrants(o els seus descendents) i per això usa aquesta llengua.

Cert que quasi tots els robatoris ho fan ells, però no tots.

#2.1 Carme, Barcelona, 06/08/2012 - 17:00

Es a casa seva i pot escriure com vol i no tenim dret a dir que ho ha escrit dirigit a los españoles, de fet, amb l'edad que té, varen ser los españoles els que li varen prohibir apendre escriure en català.

#2.2 Pere, BCN, 06/08/2012 - 17:41

Tens força raó, Carme, però en el tema de l'edat, actualment no és excusa.
A mí també em van ensenyar en castellà.
I.. a casa seva?... aquest cartell és perquè el llegeixi tothom que per allà hi passi.

#1 Fran, Llinars, 06/08/2012 - 13:20

Per aquest tipues de coses cal que PxC puji. Nomès cal passejar-se per BCN que en 5 minuts veureu 5 camions de gitans rumans rastrejant els containers per esgarrapar metalls i robar cartrons.Doncs per mi queda clar que son els mateixos d´aquest artícle.

#1.1 Claüc, Sabadell, 06/08/2012 - 14:40

Quan vau venir els immigrans espanyols el 95% dels robatoris els feieu vosaltres.
Ara, amb la nova immigració, més del 50% ho fan ells.
En general la immigració fa més delictes pq està a la zona més marginada de la societat, desplaçant als autòctons d'aquesta zona.

PxC no aporta cap solució.